marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
EL NOSTRE POBLE I NOSALTRES
Avui fa 109 anys que va néixer a Santa Coloma de Farners Salvador Espriu. I en fa 54 i cinc mesos que, a Barcelona, escriví “El meu poble i jo”, que dedicà “A la memòria de Pompeu Fabra. Mestre de tots”. Sempre és hora de dir-lo, al poema
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo
Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
I després de dir-lo, escoltar com el canta Raimon encara fa més bé.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!