marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de juliol de 2022
0 comentaris

LA CONXORXA DE LES MOSCARDES

Els moscards s’han conxorxat per martiritzar-me. Dins la casa hi ha tota mena de defenses, bé siguin mosquiteres , repel·lents i insecticides respectuosos amb tot, que mantenen les estances més o menys lliures d’aquests xucladors de sang irritants. En el corral, no obstant, no n’hi ha cap d’efectiva, de defensa, i és aquí on m’espera la colla facinerosa d’aquests vulgars dípters del gènere Culex disposats, o més bé disposades perquè són les femelles les que ens xuclen la sang, a flagel·lar-me. Just decantar la cortina per anar a regar els cossiols inicien l’atac i miren de picar-me en els indrets més inversemblants: damunt un dit del peu, a un dels dos colzes, damunt un genoll o en un garró. Cada regada necessària dels cossiols se salda amb tres o quatre picades que grat amb frenesia, i ja sé que no ho hauria de fer perquè és pitjor, convertint la picada en una fava majestuosa. No hi valen ni la calamina, ni la hidrocortisona, ni bicarbonat amb aigua, ni antihistamínics, ni compreses d’aigua gelada. Ni rogatives perquè cessi aquesta turmentosa conxorxa de les moscardes que se’n riuen de mi i de la calorada que dona corda a les cigales.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.