marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 de juliol de 2022
0 comentaris

DE CÀGOLES I CAGOLES

Parlant amb el coc de Can Gazà a primera hora del matí, pressentint que la calor seria sufocant, avui, mossèn Alcover, d’imprevist, ha comparegut a la conversa en pensar en la casta d’homes que hi ha. Segons el coc, el mossèn de santa Cirga considerava que hi havia, homes, homenets i càgoles merdançanes. Per ventura l’enumeració de l’”apòstol de la llengua catalana” no era exactament aquesta o que jo no recordi com m’ho ha dit el mossèn de Can Gazà, però tant se val: la paraula càgola ha esdevingut capitular.

Una càgola, segons el DIEC és un noi petit i amb pretensions de gran;  o bé, un home petit i de poc servei. Per la seva banda, el DCVB, la defineix igual però precisa que l’home petit que fa poc servei és xerec i que càgola també és una persona que val poc però sempre es queixa dels altres i no està contenta mai; una ovella petita, que no ha crescut tant com les altres de la mateixa edat i una planta de l’espècie Lolium temulentum.

Per la seva banda, a la paraula “merdançana” només la recull el DCVB indicant que és pròpia de Llucmajor i que significa merder, cosa desordenada o que va malament.

Així, queda ben definida aquesta particular trinitat i costa no deduir que la quantitat per metre quadrat de càgoles en els quadres de comandament que ens fan anar per on volen supera amb escreix el nombre tolerable. I més si param esment a la definició que el DCVB fa del mot “cagola”, sense accent, que a Port de Suert vol dir tros d’excrement de forma rodonenca.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.