Jorge Luis Borges es demanava qui es pot conèixer més i millor que un cec. Diu en uns versos que colpegen: «repito que he perdido solamente / la vana superficie de las cosas» en el seu magnífic sonet «Un ciego». O aquests altres, els primers del «Poema de los dones»: «Nadie rebaje a lágrima o
Antoni Vidal Ferrando, nat a Santanyí el 1945, aconseguí ahir el Premi Carles Riba de Poesia, guardó que convoca anualment Òmnium Cultural. Digué en agrair la distinció que li feia molt de goig rebre aquest reconeixement perquè no es tractava d’un més dels molts premis de poesia, i tots prou meritoris, que es convoquen, sinó
Un brunzit molt ben parit a les orelles, encara que no basti per embogir, com si volgués acompanyar el malestar general i no excitar-lo més; les articulacions grinyolen i ell pensa que se sent el xerric; l’esquena és una encruia martellejada incessantment; l’espinada, una autopista de gel, com si hagués acompanyat Roald Amundsen al pol
Avui, santa Llúcia de Sicarusa, protectora de la vista, dels cecs, dels pobres, dels nins malalts, de les ciutats, dels camperols, dels electricistes, de les modistes, dels xofers, dels fotògrafs, dels esmoladors, dels vidriers, dels sastres, dels llanterners i dels escriptors -de tots els sexes i gèneres- fa 119 anys que s’inaugurà la presa egípcia
El record més vell que som capaç de recordar, atenent escrupolosament les marrades i les cucaveles que fan els records per fer-se presents, és de quan tenia quatre anys, a punt de fer-ne cinc, el dia de la Puríssima, a la casa encimbellada on vaig néixer. A trenc d’alba, començà a ploure amb una intensitat
Torna a sentir el clau que es clava rere l’ull esquerre i l’encarcarament del coll. Mira de fer girs al cap i li sembla que les vèrtebres trepitgen grava. La taula de moviments que li ensenyà de fer el fisioterapeuta amic considera que fan efecte lleu, el cap ja no és una pedra a punt
retorna el vent i l’angoixa la vida paràsita la desfeta del bé comú la dona ultratjada per l’home la sang dels abandonats l’oda del marrà al llop la mort de l’estel la vida exultant del diner el dolor de l’alè escanyat envesteix l’ofec del vent la tortura del destí l’anyell que reclama silenci
Avui és el Dia Internacional contra la corrupció. N’hi ha molts que fan festa grossa, per això, i incomptables els que en paguen –amb sa vida i tot- les conseqüències. També és el Dia Internacional contra el Genocidi. Les seves víctimes no poden plorar perquè són anònimes i oblidades per decret. I el Dia Internacional
Sent que el front s’ha convertit en un circuit permanent de curses de formigues sense bòlits i pensa que un cafè decretarà el final d’una i deixarà de sentir, ni que sigui momentàniament, aquesta sensació tan malavidosa. En fer-ne el primer glop s’imagina una formiga amb casc automobilístic i no pot evitar un somriure sonor.
Trencant l’alba, la granja de Can Gazà és tot fressa. Es prepara el menjar del bestiar i l’aviram, i res ni ningú no pot distreure l’hora sagrada d’aquesta mena de santuari o d’oasi ningú sap ben bé de què, però amb les traces imprecises de la vida més mera i per això més viva. Els
Els meus preceptors ja han muntat el betlem, com ha de ser per aquestes dates, i el preceptor menor, a banda de les figures tradicionals, també hi ha volgut incorporar algunes de les juguetes que més estima. A més, la composició no segueix cap cànon, òbviament, i tan aviat s’amunteguen les figures, com deixen espais
Faltava el vent, en aquests dies climatològicament destrempats, un fenomen meteorològic que, podent-ho fer de forma escrupolosa, mai no s’endú res: té més tirada a fer trencadissa, a fer mal a les branques i als arbres més vulnerables, i a girar teules, el molt canalla. I se’n podria dur molta brutor, certament, que no hi
En dies arcdesantmartinats com aquests seria bo que s’aclarissin les nostres idees, per dir-ho així i si és que n’hi ha cap, d’idea, i deixàssim de maltractar la naturalesa. Ara que el roig revolta el capvespre, també nosaltres ens hauríem de revoltar contra tot el que ens aliena i ens ensordeix a cops de consignes
Avui, dia 3 de desembre, se celebra el Dia internacional de l’èuscar, esdeveniment promogut per la Societat d’Estudis Bascos, entitat fundada el 1918 per les Diputacions Forals d’Àlaba, Bizkaia, Gipuzloa i Navarra per al desplegament de la cultura basca. Es va celebrar per primera vegada el 1949 i s’institucionalitzà el 1995. L’èuscar és llengua oficial
Jaume Santandreu i Sureda, síndic general i coc de Can Gazà, ha estat guardonat amb el Premi de Civisme a la Ciutadania i Virtut Cívica, en el marc dels Premis Civisme 2021, que convoca la Generalitat de Catalunya a través de la Conselleria de Drets Socials, amb l’objectiu de destacar accions, entitats i persones que,