En dies arcdesantmartinats com aquests seria bo que s’aclarissin les nostres idees, per dir-ho així i si és que n’hi ha cap, d’idea, i deixàssim de maltractar la naturalesa. Ara que el roig revolta el capvespre, també nosaltres ens hauríem de revoltar contra tot el que ens aliena i ens ensordeix a cops de consignes globals. No ho farem, ja ho sé, que el confort encomana l’esclavatge, però almenys podríem proposar-nos fer les paus –encara que siguin fràgils- amb el medi que ens permet de gaudir de la vida, si és que l’entenem com quelcom més que una transacció econòmica. Malauradament no ho farem; desatendrem aquests signes de bellesa extrema i també de crit d’alerta, i seguirem intoxicant l’aire i escopint com més matèria tòxica millor a la terra, que condemnam a l’eixorquesa. Ara que els ocres despleguen tots els seus matisos amb una força demolidora, seria l’hora de dir germana a la consciència reprimida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!