marginàlies

Jorge Luis Borges es demanava qui es pot conèixer més i millor que un cec. Diu en uns versos que colpegen: «repito que he perdido solamente / la vana superficie de las cosas» en el seu magnífic sonet «Un ciego». O aquests altres, els primers del «Poema de los dones»: «Nadie rebaje a lágrima o reproche / esta declaración de la maestría / de Dios que con magnífica ironía / me dio a la vez los libros y la noche».

Hi he pensat, avui, en Borges, la seva ceguesa i els versos que en parlen tot visitant un amic que ha quedat cec i que, així i tot, no ha perdut el delit per les lletres, per dictar-les tot imaginant-se com les escriuria.

Vet aquí el poder de la lletra, m’he dit.