marginàlies

Avui, santa Llúcia de Sicarusa, protectora de la vista, dels cecs, dels pobres, dels nins malalts, de les ciutats, dels camperols, dels electricistes, de les modistes, dels xofers, dels fotògrafs, dels esmoladors, dels vidriers, dels sastres, dels llanterners i dels escriptors -de tots els sexes i gèneres- fa 119 anys que s’inaugurà la presa egípcia d’Assuan i 47 que l’illa de Malta esdevingué república. Aquestes dades, òbviament, adquireixen la importància que hom els vulgui donar.

També en fa 555 –ni fet a posta- que morí Donatello, 168 que ho va fer Antonio Maura y Montaner i 77 Vassili Kandinski. Pensant-hi bé, qui més desentona en aquest trio és el mallorquí renegat.

I en fa 97 que va néixer mon pare, efemèride que no surt enlloc perquè no li agradava gens figurar; preferia fer la feina com més ben feta millor, llegir el diari cada dia i llibres d’art, i anar cada dissabte al cine del poble, Bunyola, vestit de vint-i-un botó. El poc que va tenir ho va suar de valent i creia fermament en la formació i no per fer-te ric, sinó per fer-te respectar. Durant anys jugà setmanalment a la primitiva, l’aposta mínima, i no va treure res mai. Fa tretze anys que se n’anà amb la mirada posada i com més va, més falta fa.