marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de desembre de 2021
0 comentaris

L’ULL ENCLAVAT

Torna a sentir el clau que es clava rere l’ull esquerre i l’encarcarament del coll. Mira de fer girs al cap i li sembla que les vèrtebres trepitgen grava. La taula de moviments que li ensenyà de fer el fisioterapeuta amic considera que fan efecte lleu, el cap ja no és una pedra a punt de donar-se a la rosseguera, però el clau segueix clavant-se lentament per fer més mal.

Havent pres l’analgèsic, que no sempre es comporta com voldria, amb el cafè ben carregat; després d’haver pegat quatre crits de boig per treure expeditivament els flats que l’incomoden, repassa el darrer que ha escrit

“Més miraculós que fer passar un camell pel cos d’una agulla és veure’l sencer, al camell, i de pla, els dos geps majestuosos, a través del mateix cos. És molt més peremptori, tanmateix, de l’esglesiola laïcitzada estant amb Bach a tot drap, fer anar l’agulla d’aquest cos prodigiós i sargir amb fil roig el pit aganivetat i l’orella que penja de qui s’ha decidit a dir no a qualsevol sí”.

i esclata a riure, el riure histèric que el pren amb força quan res no surt com voldria, quan el que vol dir i que veu amb una claror encegadora, ho expressa de la pitjor manera possible. I es torna a passar nerviosament la mà per l’ull esquerre, com si pogués treure el clau que el martiritza.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.