Els meus preceptors ja han muntat el betlem, com ha de ser per aquestes dates, i el preceptor menor, a banda de les figures tradicionals, també hi ha volgut incorporar algunes de les juguetes que més estima. A més, la composició no segueix cap cànon, òbviament, i tan aviat s’amunteguen les figures, com deixen espais morts d’interpretació inquietant. El conjunt, així, no pot ser més eclèctic i decididament provocatiu en posar, més a més, en el mateix pla les figures tradicionals fetes de fang per l’oncle Esteve i un cotxet verd de plàstic marca no t’hi fixis, per exemple.
Pensant-hi bé, però, si seguim el relat dels Evangelis, Josep i Maria varen ser uns okupes de llibre, encara que l’indret que ocuparen, un estable, no exasperàs, precisament, les faccions betlemistes més dretanes. Així, el Betlem admet de bon gran transgressions de mel i sucre com aquesta.
I si el preceptor menor aconsegueix, d’aquesta manera, adir-se amb la representació del naixement de Jesús, no ho té tan bo de fer amb el tió, que farà cagar la nit del dissabte de Nadal, perquè no té cul; i si no té cul no pot cagar de cap manera.
I té tota la raó.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!