marginàlies

Avui és el Dia Internacional contra la corrupció. N’hi ha molts que fan festa grossa, per això, i incomptables els que en paguen –amb sa vida i tot- les conseqüències. També és el Dia Internacional contra el Genocidi. Les seves víctimes no poden plorar perquè són anònimes i oblidades per decret. I el Dia Internacional del laïcisme i la llibertat de consciència, també. Encara que no ho diguem ni ho vulguem recordar, les morts en les guerres de religió ens tapen a tots de deshonra. Finalment, sembla que per endolcir tanta tragèdia, també és el Dia Mundial de la Informàtica, de la qual Ramon Llull n’és el patró per aquests verals nostres, que també inclouen els espanyols. No obstant, l’endolciment per ventura té un pic d’amargor perquè, diuen els que n’entenen, que en aquest àmbit que globalitza i ens posa a tots en un mocador s’hi ha declarat la Quarta Guerra Mundial, poca broma.

I avui també fa 44 que morí Clarice Lispector, la immensa escriptora brasilera nascuda a Ucraïna, que a més de considerar que la vida és un cop de puny a l’estómac i que menja vida, la vida, estava segura que “hi ha moments en què a la persona li cal una mort petiteta, i sense que amb prou fines se n’adoni”. Ho diu a “L’hora de l’estrella”, el seu darrer llibre dat a impremta, traduït per Josep Domènech Ponsetí, i editat el novembre del 2020 a Club Editor.