(Vegeu aquí l’anterior apunt i les explicacions que s’hi donaven sobre el concepte de ‘fals amic’) • BURRO : mantega • CAGNA : gossa • CALCIO : puntada de peu, futbol • CAMINO : xemeneia, llar de foc • CAMPIONE : mostra, mostreig • CASCARE : adonar-se, delatar-se • COMODINO : tauleta de nit • COSTIPAZIONE :
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha escrit aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que publica de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte):
Entre el 9 de maig i el 26 de setembre de 2004 es va celebrar a Barcelona el que oficialment es va dir Fòrum Internacional de les Cultures. Un esdeveniment que, segons els seus promotors, havia de canviar el món a través de la cultura i la germanor i que va ser ràpidament oblidat perquè,
Si voleu llegir aquest article directament en el portal de Vilaweb el trobareu (aquí) si no, a continuació us el reprodueixo íntegrament: Verdaguer: poeta estimat, sacerdot perseguit i calumniat (Article publicat a Vilaweb el dimecres 17 de juny de 2020) Quan a primera hora de la tarda del dilluns 17 de juny de 1895 –avui
Un altre article del meu admirat Xavier Roig publicat al diari Ara que em sembla digne de remarca. Hi podeu accedir a través d’aquest enllaç o llegir-lo directament aquí sota, que l’he reproduït. Com faig de vegades, m’he permès remarcar en color vermell algunes frases que em semblen significatives. Populisme congènit Xavier Roig (diari Ara
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any –una dèria que no s’atura ni en temps de pandèmia– avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla, això de la Festa de la Música és un invent (vegeu aquí) del ministre francès de Cultura Jack
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha escrit aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que publica de dilluns a divendres a La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes errades, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte): La
Ep, que no se m’esveri ningú a la vista del títol d’aquest apunt perquè les coses –ho comprovareu de seguida– no són el que semblen. Comprendreu que després d’una sèrie com la que he dedicat durant tot un mes a descriure en nou capítols (vegeu-ne aquí l’inicial) les meves relacions amb Itàlia ara no em
Els qui em coneixen saben que la meva població capil·lar ha conegut èpoques molt més pròsperes que l’actual. Vull dir que sense ser calb del tot, els pocs cabells que encara tragino fan pinta de tenir més passat que futur i, a més a més, tinc la impressió que si els deixo créixer gaire el
Pertanyo a una generació que tenim els diaris sacralitzats. Tinc la impressió que ja som els últims i potser és per això que fixem al seu voltant uns quants hàbits i rituals que d’alguna manera ens ajuden a enfortir el fil íntim que ens uneix amb aquelles pàgines que a les poques hores ja seran
El dissabte passat es varen complir quinze anys del traspàs de l’escriptor Jesús Moncada. Els amics de Vilaweb em varen demanar un article per recordar l’efemèrides i em va sortir el que ara llegireu. (vegeu-lo aquí) IMPORTANT: Relacionats també amb la mort de Jesús Moncada hi ha aquests dos apunts que vaig escriure, l’un (aquest)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha escrit aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que publica de dilluns a divendres a La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes errades, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte): La
Quan jo era petit a l’escola entonàvem una cantarella que deia: “Tres jueves hay en el año / que relucen más que el sol: / Jueves Santo, Corpus Christi / y el día de la Ascensión”. Era un mètode d’aprenentatge que potser no s’adiu gaire amb les teories de Rosa Sensat però que a mi
Quan ara fa cosa d’un mes escrivia en aquest apunt que entre 1959 i 1961 el llibre de lectura que vaig tenir a l’escola va ser “Corazón. Diario de un niño” –el “Cuore” d’Edmundo de Amicis— em pensava que el que explicava era, no diré una raresa però sí una cosa força peculiar. Doncs resulta que
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia: el català del mestre Màrius Serra i el castellà del mestre Jordi Fortuny: * Jeque con fondos: EMIR * Convierten a los políticos en mendicantes devotos: ELECCIONES * Subvenciona les despeses d’un