El novembre de 1965 -fa, doncs, més de mig segle- Edigsa va editar un disc LP amb deu estàndards de jazz cantants en català per Núria Feliu amb l’acompanyament d’un quartet de luxe format per Tete Montoliu (piano), Billie Brooks (bateria), Erich Peter (contrabaix) i Booker Ervin (saxo tenor). És, no cal dir-ho, un disc
Ja vaig parlar sobre aquest assumpte fa justament cinc anys en aquest apunt en el qual, pel que ara constato, ho deia gairebé tot. Però com que és molt possible que no recordeu el que aleshores vaig explicar us el reprodueixo amb les adaptacions a la nova data: Avui, diumenge 27 d’octubre de 2019, es compleixen vint-i-cinc
La sèrie comença aquí) Conversa 772, OC p. 754-55; 30 de novembre de 1926 En català tenim els dos adjectius mig i mitjà que es corresponen gairebé exactament amb els dos adjectius francesos demi i moyen. L’espanyol medio ha produït una forta pertorbació en la distribució d’aquells dos mots. Mig es diu d’allò que és
Em va fer molta gràcia llegir fa uns dies al diari El Punt Avui aquest article que parla de la col·lecció de cartells d’exposicions que des de fa més de mig segle va aplegant el dissenyador Josep Maria Civit. I em va fer gràcia perquè, d’una manera bastant més modesta, a casa estem fent una
(El passat 8 d’octubre es van complir trenta anys de la publicació del meu primer article de crítica literària. Va sortir en el suplement setmanal de cultura del diari Avui que s’acabava d’estrenar quinze dies abans i vaig parlar del llibre de Rafael Vallbona ‘Conduint tota la nit’. Avui per recordar aquells temps ja llunyans faig
Quan en el discurs d’investidura el senyor Sánchez (PSOE) no fa cap al·lusió a Catalunya. Quan el senyor Sánchez (PSOE) fa una ronda de partits amb presència en el Congreso de los Diputados per tractar la situació de Catalunya i deixa de banda els partits catalans. Quan els candidats que elegim i no agraden a españa són
Com que els temps no estan per a gaires retòriques aniré al gra: no us perdeu ni un mot d’aquest article de Salvador Cardús publicat abans d’ahir a la seva secció setmanal al diari ARA i que us reprodueixo a continuació. Els destacats en vermell són meus. Se’n penediran Salvador Cardús, diari Ara, dimarts 15 d’octubre
Tot i la meva condició de barceloní militant he d’admetre que encara hi ha indrets de la meva ciutat que conec poc, per no dir gens. Un d’aquests indrets és el Laberint d’Horta i el parc que l’envolta. Pel que sé, d’un temps ençà és lloc de visita quasi obligada per a les escoles de
Segur que en el moment que pengi aquest apunt molts de vosaltres ja haureu llegit aquest extraordinari assaig periodístic -al meu parer s’enfila molt més amunt que un editorial o un simple article d’opinió- que Vicent Partal ha publicat aquesta nit passada a Vilaweb (vegeu-lo aquí). Si el reprodueixo ara en aquest Bloc no és
Fa uns dies, fent una passejada per tal de donar alegria als pesats dels meus metges (sembla que tots s’han conjurat per fer-me caminar) vaig arribar fins a la zona del mercat de Sant Antoni i en passar pel carrer del Comte Borrell em va venir a la memòria un número d’escala molt concret que em
… i demà, festa del Pilar –una data en la qual no tenim res a celebrar i sí, en canvi, molta feina a preparar de cara als propers dies–, em sembla el moment idoni perquè dediqueu una estona a escriure cartes a tots els nostres presos polítics. IMPORTANT: Recordeu que heu de posar les vostres dades
Com cada setmana, la bona gent de la plataforma Gràcia Llibertat ha penjat la crònica completa de la concentració del dilluns passat a la plaça de la Vila de Gràcia (vegeu-la aquí) i de les intervencions que hi varen haver. Una de les quals va ser la meva (en forma de lectura d’una carta –aquesta– a
Estimadíssima Mila, La carta d’avui és una mica diferent de les seixanta-vuit que t’he escrit fins ara. No sé si mai les arribaràs a llegir, però, per si de cas, sàpigues que aquesta té una característica que la diferencia de totes les que t’he anat adreçant des d’aquell llunyà novembre de 2012 en què vaig
Avui un apunt breu i utilitari. españa escanya i la prova del que dic és que des de fa uns dies la nòmina d’independentistes empresonats s’ha incrementat amb set membres més. Set persones de les quals no em sembla que se’n parli gaire (almenys fins ara) i que també tenen dret a rebre l’escalf d’unes
(La sèrie comença aquí) Conversa 463, OC p. 520; 17 d’octubre de 1923 En català els numerals ordinals són mots d’origen popular formats per l’addició del sufix è als cardinals corresponents; així, als cardinals set, vuit, quinze, corresponen els ordinals setè, vuitè, quinzè. El castellà, al contrari, no posseint cap sufix equivalent al sufix català