(La sèrie comença aquí) Segurament algú s’escandalitzarà (amb una certa raó, val a dir) de veure un monument poètic de quasi una hora i mitja d’extensió com el “Coral romput”, de Vicent Andrés Estellés, reduït a la categoria de “cançó llarga”. Ho entenc, però el nom de la secció diu el que diu i, d’altra
(L’article anterior el trobareu aquí) Un dels Premis Nacionals, merescudíssim, ha anat a mans de Jaume Cabré que és, al meu parer, el narrador català més important i de més qualitat que tenim actualment. Sobre ell i la seva obra he parlat un munt de vegades en aquest Bloc (feu una tria pel cercador i ho
La setmana passada es va donar a coneixer la llista dels Premis Nacionals de Cultura d’enguany que, com d’habitud, atorga el CoNCA (vegeu-la aquí). El CoNCA –ço és, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts— va ser creat per Llei (aquesta) el maig de 2008 i va constituir-se per primera vegada el març de
(La sèrie, amb les explicacions que la justifiquen, comença aquí) Conversa 476, OC p. 529; 15 de novembre de 1923 En dues converses recents havem denunciat l’ús, cada dia més freqüent entre la gent jove, del verb estar en lloc de ésser, amb la significació de «trobar-se (en un lloc)». Avui no és rar de
La majoria dels textos escrits per Don Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, segueixen un patró i compleixen unes característiques a les quals dedicaré una mica d’atenció en l’apunt d’avui en el qual reprodueixo un fragment d’“El Col·legi de la Bona Vida” corresponent al 14 d’octubre de l’any 1797. El Baró i uns quants
(La sèrie comença aquí) De la mateixa manera que si voleu enxampar un equidistant el millor que podeu fer és esmentar-li sense previ avís Albano Dante Fachín (no falla: veureu com de seguida es posa de tots els colors. Bé… tots no, que el groc no el toca gaire, aquesta llopada). De la mateixa manera,
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera també és –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. Enguany el poema triat per celebrar la festa a casa nostra el signa l’escriptora cerverina Rosa Fabregat (vegeu aquí la seva pàgina web) i aquí podreu veure la pàgina especial
Avui, dimarts 19 de març de 2019, compleixo 69 anys i, tot seguint una tradició d’aquestes Totxanes iniciada el 2005 i seguida puntualment any rere any, s’espera que escrigui un apunt dedicat a l’aniversari. No m’he dedicat a repassar què he dit -i com ho he dit- en les catorze edicions anteriors però m’imagino que
L’apunt d’avui el començaré tot seguint la petja del “Calaix de sastre”, el dietari del meu estimat Baró de Maldà: Dissabte 16 de març. Sants del dia: Hilari i Julià, màrtirs, Heribert i Agapit, bisbes, Abraham, solitari, i Maria, penitent. Vigília de sant Patrici, patró d’Irlanda. Dia net de núvols, vent encalmat i amb temperatures
(El present apunt és la continuació d’aquest i d’aquest i, com ja s’ha dit, els destacats en vermell són meus) Tal com podeu veure més detalladament en aquesta bibliografia, l’any 1993 l’editorial Barcanova va publicar una versió del “Col·legi de la Bona Vida” a cura de Margarida Aritzeta en la col·lecció ‘Biblioteca didàctica de literatura catalana’, adreçada a
Deu ser un efecte similar al que passa quan agafes un grapat de cireres d’un munt: que les unes arrosseguen a les altres. Ho dic perquè aquests dies de recuperació de papers antics –als quals dedicaré, quan hagi enllestit la feina, un apunt específic– em venen al cap, juntament amb altres records, músiques que feia
(El present apunt és la continuació d’aquest i, com ja s’ha dit, els destacats en vermell són meus) En el primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana, publicat el 1969, l’entrada dedicada al Baró la va redactar el professor Joan Lluís Marfany. Entre altres coses s’hi diu: “Personatge de vida més aviat grisa i reclosa, no gaudí,
(La sèrie comença aquí) La discografia de David Bowie aplega una extraordinària quantitat de grans cançons moltes de les quals mereixen aquella qualificació un pèl suada a força d’usar-la a tort i a dret d’“himnes generacionals”. Un qualificatiu que, m’apresso a dir-ho, en el cas de Bowie és plenament ajustat a la realitat. I d’una manera
Ho explicaré d’aquí a uns dies amb més detall; ara, però, només us diré que des de fa quatre o cinc diumenges dedico unes quantes hores a recuperar del fons d’un armari una gran quantitat de papers dels anys 70 i 80 que conservava sense haver-los tret a la llum fins ara. Ja avanço que
Sobre el valor literari dels escrits de Don Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà (vegeu aquí el primer article de la sèrie), la indicació més antiga de què tinc constància la trobo en la introducció que l’any 1953 Alexandre Galí fa a “El Col·legi de la Bona Vida” (vegeu aquí una bibliografia sobre el