Tal com vaig explicar en un apunt molt recent (aquest) ahir vaig enviar a la Universitat de Catania la traducció al català de la guia per visitar el monestir benedictí de San Nicoló L’Arena, un dels monuments més importants de la ciutat siciliana i que, a més a més, té la virtut que agradarà tant
Un altre article de Xavier Roig al diari Ara que subscric de punta a punta. Podeu llegir-lo aquí però per si de cas l’enllaç fa figa us l’he reproduït aquí sota. Els destacats en vermell són meus. Barcelona, els problemes venen de lluny. (Article de Xavier Roig publicat al diari Ara el divendres 25
Tan poc que m’agrada anar a enterraments –per cert; ho dic ara que ve a tomb: DETESTO l’expressió “avui hem enterrat a…” o “saps la X? La vàrem enterrar la setmana passada”— i tant que m’agrada, en canvi, seguir les seccions de necrològiques dels diaris a què tinc accés. Des de fa bastants anys la meva vocació
Encara amb la ressaca del nostre viatge a Itàlia –a Sicília, vaja– de fa vuit dies, enllaço amb l’apunt d’abans d’ahir (aquest) per deixar constància de tres persones que es dediquen a fer de guies turístics per terres italianes i que em semblen molt dignes de recomanació (*). Si voleu visitar Roma i treure’n el màxim
No recordo quan va ser la primera vegada que viatjant per l’estranger l’A. i jo vàrem passar pel tràngol de veure que ens comptabilitzaven com a españols quan als hotels o a les oficines d’informació turística ens preguntaven d’on veníem. Nosaltres insistíem en la nostra condició de catalans però en la majoria d’ocasions la puntualització
(Aquest apunt l’entendreu millor si llegiu el seu precedent: aquest) La tria de Guillermina Motta perquè fos ella qui acompanyés Enric Barbat en el disc dels tangos en català tenia força trellat. Dos anys abans havia enregistrat “Remena nena” –un disc de cuplets catalans que va sortir per la mateixa època que “El cuplet a Barcelona”, de
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). I no perdeu de vista tampoc el projecte BloQG 100 (vegeu aquí) “El quadern gris”, Josep Pla (23 de maig de 1918) A la perruqueria llegeixo els papers que publica a «L’Esquella» Santiago Rusiñol. En general, Rusiñol és
En el disc “Tango” (1972) al qual he dedicat recentment uns quants apunts hi ha una cançó que, de fet, més que al tango, pertany al subapartat de la milonga i que, al meu parer, demostra una vegada més dues coses: la condició de gran adaptador de lletres al català que tenia Enric Barbat, i
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). I no perdeu de vista tampoc el projecte BloQG 100 (vegeu aquí) El quadern gris, Josep Pla (20 de juliol de 1918) Santa Margarida, festa major de Palafrugell. Els experts la profetitzen magra per la
Fa uns dies vaig començar (vegeu aquí) aquesta sèrie intermitent que vull dedicar a algunes de les versions de tangos en català escrites per Enric Barbat i enregistrades el 1972 en el disc “Tango” al qual varen posar-hi veu el mateix Barbat i Guillermina Motta. Avui us parlaré de “Lladre”, la peça que obre la
El proper dissabte –demà passat, vaja– la bona gent de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda estrena la Festa Major del Guinardó amb un homenatge a la llibreria Maga per mitjà d’un acte (vegeu aquí) a les 12 del migdia en el xamfrà del carrer Amèrica (finca número 10) on obria portes aquest històric establiment portat pel Gaspar i
Un esplèndid article de Xavier Roig, un enginyer i escriptor que habitualment segueixo amb molta atenció com saben sobradament els seguidors d’aquestes Totxanes. Avui reprodueixo un article que parla del presumpte fitxatge per part de Ciudadanos d’uns quants individus rebotats políticament d’altres indrets i que sembla que volen reciclar per si algú (españa dóna per
(La sèrie comença aquí) El 9 d’agost de 1916, deu anys després que es definíssin els models oficials dels panots, l’Ajuntament va aprovar que la retolació dels carrers d’aquella Barcelona que des que va enderrocar les muralles s’anava escampant de manera imparable es fes al terra de les voreres. Era una decisió carregada de realisme: en aquells
Cançó a la cara B de l’àlbum “El tigre del Guadarrama” que Vainica Doble va enregistrar l’any 1981 per al segell discogràfic Guimbarda. Prèviament havia format part de la banda sonora de la pel·lícula “Furtivos” (1975), de José Luís Borau, amb Lola Gaos fent de mare i Ovidi Montllor de fill. Estic segur que els qui ja
Una vegada més aquesta Totxana va directament al gra perquè hi ha moments en què segons quines retòriques no ens les podem permetre. I ara es tracta, senzillament, d’omplir les presons de cartes adreçades als nostres presos polítics, ostatges del règim español. Manifestem-los la nostra solidaritat mitjançant el correu postal. Un correu que –tot i anar