Els seguidors habituals d’aquestes Totxanes saben que cada 30 de novembre escric un apunt de tema únic i títol numèric. És la data que l’A. i jo celebrem un doble aniversari important el del dia que vàrem començar a sortir junts (30 de novembre de 1967, cinquanta anys) i, cinc anys exactes més tard, el del
10 de gener: la Unesco proclama el català com a llengua oficial -la dissetena- de la institució. 15 de gener: atemptat contra la sala de festes Scala de Barcelona. Hi varen morir quatre treballadors. 25 de gener: un atemptat amb un aparell explosiu adherit al cos mata l’exalcalde de Barcelona Joaquim Viola i a la
Ja m’he referit en diverses ocasions al projecte que mon germà Francesc, cinc anys més jove que jo, va endegar quan es va veure forçat a deixar la feina per raons mèdiques. Carregat de molta paciència i constància es va proposar investigar l’arbre genealògic de la família i anar fixant en diversos paquets –que ens
El setmanari El Temps publica aquesta setmana un article del periodista valencià Antoni Rubio que em sembla molt interessant. Estic segur que la majoria de vosaltres ja l’haureu llegit però, en el cas improbable que, tot i haver comprat la revista, us hagués passat desapercebut, el reprodueixo aquí: (En la versió per Internet l’autor ha
Els seguidors habituals d’aquestes Totxanes coneixen perfectament la meva flaca per la majoria dels articles que els divendres publica l’enginyer i escriptor Xavier Roig al diari ARA. Avui us destaco el que va publicar ahir (llegiu-lo aquí) amb el convenciment que no us decebrà gens. Per cert, els destacats en vermell són meus. Reflexionant sobre el
Gener: la revista Oriflama comença a publicar el còmic “Lavínia 2016 (o la guerra dels poetes)”, d’Enric Sió amb guió d’Emili Teixidor. La sèrie es va acabar el mes d’octubre. Febrer: es celebra al CICF el II Festival de la Cançó Universitària. El guanya Ovidi Montllor i queda en segon lloc Jaume Sisa que s’emporta el
La setmana passada Vilaweb va publicar un article meu en el que parlava de l’exposició que hi ha al Palau Robert dedicada a la fotògrafa Joana Biarnés. Aquí teniu l’enllaç a l’article i aquí sota el trobareu reproduït íntegrament: Joana Biarnés: fotògrafa d’ofici (sense haver de carregar-se de raó) (Publicat a Vilaweb el 15
Ja fa un parell d’anys que a casa vàrem decidir allunyar-nos dels grans bancs i caixes i apostar per l’opció de la Caixa d’Enginyers. Una decisió de la que no ens hem penedit fins ara en cap moment. El diari El Punt Avui ha publicat aquest setmana un article (vegeu-lo aquí) del catedràtic d’Economia de la
IMPORTANT: Entreu aquí i trobareu informació més actualitzada. La Totxana d’avui va directament al gra perquè hi ha moments en què segons quines retòriques no ens les podem permetre. I ara es tracta, senzillament, d’omplir les presons de cartes adreçades als nostres presos polítics. Així farem que el temps els hi passi molt més ràpid.
1 de gener: entra en vigor el Mercat Comú Europeu. 20 de gener: es publica al Pulgarcito la primera historieta de Mortadelo y Filemón, de Francisco Ibáñez. 21 de gener: es mor el director d’orquestra Ataúlfo Argenta. Tenia 44 anys. 29 de gener: es mor la poeta mallorquina Maria Antònia Salvà. Tenia 88 anys. 31
Dies enrere algú em va fer arribar un missatge en el qual em recomanava que llegís un article d’un senyor (o senyora) que signa com a Timbaler del Bit. Desconec qui és, aquest Timbaler, però pel que explica queda clar que és algú amb les idees ben clares que no es talla ni un pèl
El 28 d’octubre el portal digital de cultura Núvol va publicar un article que em va semblar summament oportú i interessant vistos els temps que corren (aquest). El seu autor és Josep Maria Camps, licenciat en antropologia social i periodista, i ens parla d’un fenomen que tothom, amb més o menys intensitat, està patint: la cosmogènesi.
El passat dimecres 8 de novembre Vilaweb va publicar un magnífic article de Joan M. Minguet Batllori (vegeu-lo aquí) sobre una casta de gent que em sembla poc recomanable: els equidistants. He il·lustrat l’apunt amb una imatge del gran Homer Simpson fent el paper de l’indecís. Una imatge que crida l’atenció del lector distret i que
Summament orgullosos, l‘A. i jo, d’haver contribuït el dimecres passat a fer possibles aquests meravellosos quaranta-cinc segons en favor dels presos polítics catalans. No ens cansarem de lluitar per la dignitat republicana, sempre al costat de la gent de bé i, de manera irreductible, contra el feixisme de l’estat español, de la seva monarquia franquista,
Des de fa dos o tres dies els responsables de Twitter –que, tal com ells mateixos es defineixen fan un “servei de microblogs”— han multiplicat per dos l’extensió dels seus missatges i han passat dels ja mítics 140 caràcters a 280. Els qui em segueixen saben que la meva presència en allò que ara diem “xarxes