Aquest article el va publicar Vilaweb el passat dimecres, 24 de maig de 2017, i he de dir que, per raons molt particulars que entendreu tan bon punt l’hàgiu llegit, és un dels textos que m’ha deixat més satisfet després d’escriure’l (i perdoneu la immodèstia, eh). El podeu llegir en aquest enllaç (il·lustrat, per cert, amb
Un dia de 1992 un vaixell de càrrega que anava de Honk Kong als Estats Units es va trobar enmig del Pacífic amb una tempesta summament violenta; tant, que no va poder evitar que uns quants contenidors acabessin al fons del mar. Un d’aquests portava 30.000 ninotets de plàstic –ànecs, castors, tortugues i granotes de
Estimadíssima Mila, La carta d’avui la començo parlant-te d’un món ben curiós: el dels somnis. I, tot i que intueixo què és el que et vull dir, em poso a escriure’t sense un pla gaire preestablert. A veure com sortirà, l’experiment… Potser t’estranyarà el que et diré, però t’he de confessar que als meus seixanta-set
Els avantatges de tenir amics entesos en diverses matèries són innumerables. Jo, per exemple, cada vegada que planifico un viatge a Itàlia li envio un missatge al cantant Joan Isaac perquè em recomani tres o quatre discos per comprar que no es puguin trobar aquí i que siguin imprescindibles per a la supervivència sentimental i estètica. I
No és la primera vegada –ni espero que sigui la darrera– que, parlant dels apunts d’aquest Bloc, empro la imatge del nàufrag que llança al mar un missatge en una ampolla tot esperant que arribi a mans d’algú que pugui donar-li resposta. Ho dic perquè tinc la grata experiència que, moltes vegades, l’ampolla arriba al seu
Nou anys després l’A. i jo hem tornat a Sicília. Hi vàrem ser l’estiu de 2008. Una primera estada de tres setmanes recorrent l’illa amunt i avall que va quedar convenientment documentada en aquesta sèrie d’apunts que vaig agrupar sota el nom genèric d’“Àlbum de Sicília”. Era el quart viatge que féiem a Itàlia. Un bon
Fa quaranta-tres anys Ovidi Montllor va publicar “A Alcoi” (Edigsa, 1974), un disc magnífic (amb un agosarat disseny de carpeta) en el qual destacava per damunt de les altres cançons la segona de la cara A: “Homenatge a Teresa”. Mig amagada al començament de la cara B hi havia una petita meravella titulada “A la vida” que
(La sèrie comença aquí) Premis de la crítica a obres ja publicades La llista dels premis de la crítica –és a dir, aquells que distingeixen obres que ja han estat publicades– comença els primers dies de febrer amb els premis Ciutat de Barcelona que varen premiar Najat el Hatchmi per “La filla estrangera” (literatura
(La sèrie comença aquí) Els premis a obra nova Com és tradicional, el repertori de premis literaris de l’any va començar la nit del 6 de gener amb el premi Josep Pla que va guanyar el periodista Lluís Foix amb “Aquella porta giratòria”; la primera convocatòria del premi Anagrama de novel·la la va guanyar
En el número d’abril la revista Serra d’Or ha publicat el meu habitual resum literari de l’any anterior. És un article bastant llarg que comença amb un resum dels esdeveniments més significatius de l’àmbit de les lletres catalanes, continua amb la relació dels guanyadors del premis més importants i acaba amb un parell d’apartats més. L’un dedicat
Segur que recordeu que fins fa dos o tres anys cap a mitja tarda del dia de Sant Jordi començaven a córrer per diaris i emissores les llistes dels llibres més venuts aquell mateix dia. Unes llistes bastant discutibles perquè s’elaboraven a base de mostreigs i es difonien pels volts de les 6 de la
La bona gent del Grup Enderrock ha tornat a posar en els quioscos i llibreries un grapat de pàgines carregades de bones idees i millor feina. Em refereixo al número 36 (abril i maig) de la revista 440 Clàssica & Jazz que, sota l’epígraf “Pau Casals Nova York 1917” publica un parell d’articles sobre el mestre
De tant en tant, i sense jo proposar-m’ho (almenys de manera conscient), em vénen al cap paraules, noms, olors, rostres, frases, músiques o imatges que tenia arxivades en els racons més profunds de la memòria i que de cop i volta em demanen amb insistència el protagonisme que, sens dubte, els dec. Potser tot plegat
Avui us parlo d’una exposició que no em va deixar gens indiferent. Dies enrere el portal Vilaweb va publicar un article (aquest) molt similar al que ara teniu en pantalla. I dic que era molt similar perquè, de fet, en aquest d’avui hi ha una novetat important de cara als que vulgueu visitar l’exposició: la