A Alep –l’univers de l’horror més sanguinari- la mort va desfermada i s’acarnissa amb els que volen fugir emportant-se simplement una muda, la posada, i una maleta de les mides de companyia aèria de baix cost. Tota la vida de la nissaga –el cost de la qual també és baixíssim- en un continent de sis
Les flors i les violes no sempre es fan les topadisses a Can Gazà. En un instant –que ha escapat a totes les previsions a mitjà i curt termini i a la munió d’observadors que preveuen la climatologia gazanenca- tot és a punt d’ensorrar-se. Basta una fotesa, una paraula poc amable, un glop de més,
Buscava un lloc on hi passassin moltes coses, lluny d’ermites i refugis, per desfer-se de l’al·luvió d’angúnies que li constrenyien el coratge i la voluntat, i es trobà de sobte en un carrer desconegut de la seva ciutat que acabava al mar; un carrer cul de mar, es digué entre l’exultació i la inquietud. La
“No sóc meu, no. Si moro, el dany és vostre”. És Petrarca qui parla com si Laura, el seu amor, contemplàs el poble des de la clastra dels prodigis. Està de festa, el poble, i els més menuts ja senten la remor dels Reis en veure el fum amable de les xemeneies. El poble arrecera,
Els dissabtes no toleren els constipats; almenys els més plens, els més acabats, els que saben ser i fer com cal el dissabte preceptiu a les estances i a les cervelleres. Deien un temps que no hi havia dissabte sense sol, ni viuda sense consol, ni partera sens dolor, ni donzella sense amor. Els constipadots,
Víctor Gayà ha publicat enguany tres obres: el poemari, “Variacions Niemöller”; el llibre d’assaig, “La llum entre les dernes. Una axiologia del fracàs”, i ara “El tall de les tisores”. El primer, bastit a partir del poema del pastor alemany Martin Niemöller que comença “Quan els nazis vingueren a cercar els comunistes…”, és un compendi
Aquest dijous que ja declina ha tingut totes les traces de divendres. Em sobrarà un dia, aquesta setmana. Fa la sensació que la fredor de l’aire a l’hora de sortir de l’escola fa un téntol, que els nins van flacs d’enteniment, per sort, i cap no té fred. Fa 25 anys que morí Freddie Mercury
Ara que per casa plou com ho fa en la tardor i comença a caure la temperatura; ara que païm la mort sobtada de Rita Barberà; ara que el nét es deixa prendre per la son que s’entreté bastint migdiades; ara que amollam tots els llamps i totes les pestes contra Donald Trump i les seves
En Jonàs definitivament va decidir arrecerar-se a Can Gazà. En Jonàs té més de candeleta que es fon que no de persona plenament acreditada. Va quedar poc convençut, tot s’ha de dir: des dels nou anys que viu sol i en els indrets menys indicats per acaronar l’existència, i a mercè del vi i la
Tot llegint un text colpidor, m’ha recordat una cita d’un autor que seguesc. Per treure’m de dubtes, he anat directe al lloc on pensava que trobaria el llibre que contenia la citació rememorada. L’he trobat, però no hi ha hagut manera de fer-me amb la cita. Segurament era d’un altre autor, però la memòria no
Fa quaranta-un any que morí, havent dictat durant trenta-sis anys i no precisament amb la mà menga, sinó matant: el 27 de setembre de 1975, encara no feia dos mesos, eren afusellats Juan Paredes Manot, Ángel Otaegui, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i José Humberto Baena. I un any i poc abans, el
Enguany, el PSM-Entesa celebra el seu 40è aniversari i la seva Comissió Executiva ha acordat de reconèixer l’Obra Cultural Balear per la seva defensa de la nostra llengua i cultura. També es reconeixen els mèrits del GOB, de l’STEI i d’Unió de Pagesos, entitats totes elles amb qui el partit ha “compartit objectius i valors”,
Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952), director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra, a les portes de la commemoració dels cinc-cents anys de l’inici de la Reforma protestant engegada per Martí Luter el 1517, considera que és el millor moment per presentar la “Història del protestantisme als Països Catalans”. Pel tema que
El Centre Cultural Pelaires, de Palma, acollí anit la presentació del llibre “Per què estimem les dones”, de Mircea Cărtărescu, editat per Lleonard Muntaner. Hi prengueren part Maria Muntaner, editora; Antònia Vicenç, escriptora; Sebastià Perelló, escriptor; Xavier Montoliu, traductor de l’obra, i l’autor. Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956) és poeta, prosista, crític literari, professor de la
Si sents que la vida et confina als freus de la malenconia; si et sents la veu emmordassada i argollada la caminera; si et sents hoste de la misèria, sense mots clarents a la gola; si el mirall et retorna un zero a l’esquerra del sentiment, fuma el que sigui i a tota hora, beu