marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de novembre de 2016
0 comentaris

ELS ANYS DEL 20N

Fa quaranta-un any que morí, havent dictat durant trenta-sis anys i no precisament amb la mà menga, sinó matant: el 27 de setembre de 1975, encara no feia dos mesos, eren afusellats Juan Paredes Manot, Ángel Otaegui, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i José Humberto Baena. I un any i poc abans, el 2 de març de 1974, Salvador Puig Antich i Heinz Ches, el nom real del qual era Georg Michael Welzel.

Morí Franco el 20 de novembre de 1975, però no la seva herència, el franquisme, que mai no ha acabat d’esvair-se. No sols això, sinó que no se l’ha jutjat per tots els seus crims. Si se segueix recordant aquesta data i la sinistralitat del personatge és, precisament, per la seva pervivència. I mentre no s’imposi la justícia històrica, ens convindrà recordar qui era i què va fer i com Francisco Franco.

Avui, més que mai, cal honorar tots els cossos que s’han dignificat al cementiri de Porreres, tot esperant que els que encara romanen en la indignitat, puguin recobrar aviat el nom que els prengueren.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.