marginàlies

Els dissabtes no toleren els constipats; almenys els més plens, els més acabats, els que saben ser i fer com cal el dissabte preceptiu a les estances i a les cervelleres. Deien un temps que no hi havia dissabte sense sol, ni viuda sense  consol, ni partera sens dolor, ni donzella sense amor.

Els constipadots, en no derivar en febre, generalment, no adquireixen la categoria de malaltia i per això, qui els passa, tot i el mal cos que no el deixa fer el que voldria, s’ha de fotre i ha de passar amb una grapada d’analgèsics i qualque xarop per a l’expectoració.  I el pitjor és que, a la vista de tots, el constipat, qui tus a les totes i es lamenta del moc i la pesantor de cap, és un exagerat que no sap sofrir gens.

Així i tot, un dissabte constipat, en haver acabat les feines, és un bon dia per dedicar temps a les dèries que, en no trobar el cau permanent que precisen, s’acostumen a ser fonts ufanes. Motivat per raons diverses, he pogut  acudir a la Bíblia, en concret al llibre de Siràcida, pel seu autor, Jesús de Sira, i conegut també pel llibre de l’Eclesiàstic. Per indicació d’un amic tocat pel bon gust, per la bona literatura, per la solidaritat necessària i l’humanisme en pèl, que diu ell, vaig directe al capítol 4, versets 1 a 10 i llegesc:

Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure, no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l’home que té fam ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d’un home desesperat ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita, no giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat ni li donis ocasió de maleir-te; perquè, si et maleeix en la seva amargura, el seu creador escoltarà la seva pregària.
Fes-te estimar de la comunitat, sigues respectuós envers les autoritats.
Escolta el pobre amb atenció, respon-li amablement quan et saludi.
Allibera l’oprimit del poder de l’opressor, no tinguis por si has de fer justícia.
Sigues com un pare per als orfes i com un marit per a la seva mare, i seràs com un fill de l’Altíssim, que t’estimarà més que la qui t’ha engendrat.

Ara que ve Nadal i la solidaritat vers els que res no tenen es dispara més per remordiment que per compromís amb l’altre, rellegir aquesta proclama refresca la mollera tan castigada pel constipat.