marginàlies

Ara que per casa plou com ho fa en la tardor i comença a caure la temperatura; ara que païm la mort sobtada de Rita Barberà; ara que el nét es deixa prendre per la son que s’entreté bastint migdiades; ara que amollam tots els llamps i totes les pestes contra Donald Trump i les seves dites i maneres feixistoides; ara, just ara, cal recordar que ahir, en el Congrés dels Diputats de l’oficial Regne d’Espanya, gràcies als vots del PP, PSOE (PSIB i PSC inclosos) i C’s, és cometé una tupinada, un gravíssim tropell democràtic en votar a favor, aquests partits, del suplicatori perquè el Tribunal Suprem jutgi Francesc Homs per desobediència, prevaricació i malbaratament de fons públics; per permetre el 9N, naturalment, per facilitar una consulta que no era vinculant, per més burla. Ara que un fracassat José Ramón Bauzá insisteix a seguir fer sang del meu país; ara que Maria Salom, imputada en l’escàndol del túnel de Sóller, 24 anys en política dels 52 que té -gairebé mitja vida- estrena el càrrec de virregna, ocupació que li ve gran com totes les que ha exercit a càrrec de tots; ara que el desassossec es fa lloc i la perplexitat ens aclapara, cal prendre nota i consciència que l’huracà reaccionari amenaça seriosament la nostra condició de subjectes de drets. Ara que el present va de gambirot i la lectura necessària no treu cara, convé dir que la revolta continua sent possible, que la rebel·lia segueix mirant-s’ho tot a la gatzoneta, a punt d’arrencar.