Si sents que la vida et confina
als freus de la malenconia;
si et sents la veu emmordassada
i argollada la caminera;
si et sents hoste de la misèria,
sense mots clarents a la gola;
si el mirall et retorna un zero
a l’esquerra del sentiment,
fuma el que sigui i a tota hora,
beu a bell raig i a escarada;
fes-te amb tots els ansiolítics,
narcotitza’t tacte i mirades;
renega, escup, perneja, crida,
però no et llencis al corrent
abundós i apressat de cotxes:
no vulguis morir sense butzes
per descompondre, sense mans
per rompre la cara a la mort,
que ven a preu d’or la derrota.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!