En Gori Mir ha partit aprofitant que el febrer també fugia tot deixant-nos sols amb les seves reflexions i anàlisis. Dol molt veure com se’n van homenots, constructors de somnis, enginyers d’activisme, esbrossadors d’àgores i altres deixondidors de ciència i de consciència. No cal haver-lo conegut personalment per fer-se càrrec de tot el que ens
A migdia d’avui, 28 de febrer, en el cementiri de Palma, Emili Darder –el batlle màrtir-, Antoni Mateu, Alexandre Jaume i Antoni M. Ques han reviscut. El passat dia 25 va fer justament 79 anys que tots quatre varen ser assassinats després de patir un judici infamant que, hores d’ara, encara no s’ha declarat nul,
Les persones que em volten i a les que tenc per orbitals i necessàries saben que vaig venut pels llibres; que m’agraden tots, preferiblement els que fan camí per ells mateixos, sense cap crossa publicitària ni acollits per editorials d’envergadura. Per això, tenc la sort que me’n regalin aprofitant el sant, l’aniversari o qualsevol altra
La realitat para lloses als somnis i la follia, enfadada, la reprèn per ser comandadora. Qui conté la carn emmetzina l’ànima. Qui el mot disfressa els silencis emmorca, censura la bellesa. Infanta somnis el mirall i li ho consent la lluna plena de llum i de deliris, de ganes de ser sostre.
Avui fa 90 anys que morí Joan Alcover i Maspons, un dels màxims exponents de la literatura catalana. En la casa on ho va fer, en el carrer de sant Alonso, número 24, de Palma, des del maig del 2008 s’hi manté obert a tots els vents de la catalanitat l’espai de cultura Can Alcover,
Lucia Pietrelli és una cerca-raons, en tractar les paraules i les seves ones gravitacionals. I aquesta gosadia es manifesta amb tota la seva potència en el seu darrer poemari publicat, “Ortigues”, AdiaA edicions, 2015, que es presenta amb il·lustracions de Miquel Jaume i Ribes. És el xoc de les paraules, l’única certesa del moment Lucia
La pols africana que reposa aquests dies sobre els nostres caps cofois ben aviat s’esvairà empesa per un oportú mestral. El Bosch, o Hieronymus van Aken, el pintor neerlandès a qui li agradava reflectir la bogeria, el misteri o l’enigma de tot plegat, no se’n sabria avenir de la polseguera que també ha aixecat el
Diu Antònia Vicens que vol acostar-se a la vida a través de la literatura, de les paraules; que per això, des de sempre, n’ha col·leccionat, de mots. I Sebastià Portell i Clar, autor d’”Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors”, en la presentació d’aquesta obra -una extensa entrevista que segueix la cronologia dels títols publicats-
Em diuen que algunes de les fonts que conec des que vaig néixer –alguns companyons m’asseguren que ells les saben abans i tot de néixer- ja no es planyen i hi torna a córrer l’aigua; un ditet, però aigua. No se sap per quin temps, tanmateix. Les fonts seques m’alteren l’ànima i sacsen la compostura
la somnolència entapina les paraules i la fatiga endropeix la llengua la mirada orba del pensament recela i la pell en vetlla a les mans el joc hi cerca el ventre es tesa somriu l’espinada saliva en boca xaloquen les anques
Anit, a Can Alcover, l’OCB també homenatjà i s’acomiadà de Muriel Casals. Paraules i música; emoció i coratge. Entre les persones que assistiren a l’acte, Maria Antònia Oliver, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2016. Després del parlament, el Cant dels Ocells interpretat al violoncel per Joan Fiol Dols, de només tretze anys però ben
Avui fa vint-i-cinc anys que morí Francesc de B. Moll, el seguidor infatigable de l’apòstol de la llengua catalana, com deien de mossèn Antoni M. Alcover. Ha passat desapercebut, aquest aniversari, i tanmateix el seu llegat és perdurable, imperible. Ho va fer tot per salvar-nos els mots en moments gens favorables, raó per la qual
Alberto Fernández Díaz abandonà tot ofès el Saló de Cent en el decurs del lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona just en el moment en què Dolors Miquel deia el poema “Mare nostra” inclòs en el seu poemari “Missa Pagesa” (Edicions 62, 2006) que diu així: ”Mare nostra que esteu en el zel / sigui
A molta gent li costarà pena situar en el mapa del món les ciutats sirianes d’Azaz i Maarat al-Numan, si no és amb l’ajut inestimable del telèfon mòbil o de la tauleta. Aquestes dues ciutats han vist –i patit- com l’aviació russa bombardejava algunes de les seves escoles i dels seus hospitals deixant centenars de
Ha retornat la pluja i la frescor, que drenen el mal de cap però deixen intactes dols profunds i altres afliccions que el ramat no comprèn ni vol entendre. Ens assabenten els meteoròlegs que la pluja farà un tèntol d’hores perquè el vent torni a amarinar desassossecs i capficaments. I després, més fred i neu