La pols africana que reposa aquests dies sobre els nostres caps cofois ben aviat s’esvairà empesa per un oportú mestral. El Bosch, o Hieronymus van Aken, el pintor neerlandès a qui li agradava reflectir la bogeria, el misteri o l’enigma de tot plegat, no se’n sabria avenir de la polseguera que també ha aixecat el Bosch Research and Conservation Project, que ha retirat l’autoria de tres quadres seus que conserva el museu del Prado. Bona l’han feta, ferir l’orgull pictòric d’aquest recinte madrileny. Cinc-cents anys fa que va morir, El Bosch, o això diuen, perquè la seva vida és tan misteriosa com les seves obres, i l’impacte de la seva expressió segueix espavilant de valent. Els mòbils que estan a punt de retirar els més audaços i cars d’ara mateix, seran una virgueria mai vista, segons allò que es cou en el Mobile World Congress barceloní. Podrem enviar dades amb qualitat extrema i a velocitat de bòlit interestel·lar insospitada fa no-res. Cap falta no ens fa enviar dades, però ja crearan la necessitat, evidentment. I desapareixerà la targeta SIM, com ho sentiu, quina pena més fonda. Tot –o gairebé- el que es relaciona amb aquests aparells que ja no són únicament per parlar amb altri, passarà per internet –la internet de les coses, se’n diu, que no es digui que no estau a la page- i els núvols que es creen al seu voltant talment planetes gasosos capaços d’emmagatzemar la infinitat. Més de la meitat de la humanitat no hi té accés, a internet, però és igual; ja s’ho faran, no és culpa nostra que no vulguin agafar el tren de la modernitat i el futur. El Bosch, si visqués aquest present nostre tan al·lucinant, es passaria la vida pintant compulsivament escenes monstruoses per explicar, en el fons, que el món de les cabres és el més raonable i plausible, el millor de tots, comptat i debatut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!