marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de febrer de 2016
0 comentaris

MAGRANA ENTRE ORTIGUES

Lucia Pietrelli és una cerca-raons, en tractar les paraules i les seves ones gravitacionals. I aquesta gosadia es manifesta amb tota la seva potència en el seu darrer poemari publicat, “Ortigues”, AdiaA edicions, 2015, que es presenta amb il·lustracions de Miquel Jaume i Ribes.

És el xoc de les paraules,
l’única certesa
del moment

Lucia pren el conte dels germans Grimm “Blancaneus” i la rondalla “Na Magraneta” per seguir, de la copa a l’arrel, la ruta i el solc que segueixen aquestes dues narracions en la carnadura de l’ésser humà exposat a la intempèrie. Diu la poeta: “Na Magraneta i Blancaneus són contes cruels on la bellesa neix per error, però neix una vegada i una altra. I s’hi arrela, com les males herbes, com una cosa salvatge i natural que sap fer mal, com les ortigues”.
Per això, lluny de convidar-nos a cloure els ulls per posar l’escenografia que més ens plau a les dues narracions, ens recomana cloure punys i barres per no partir mai d’


allà on li diuen
pecat
a la bellesa

És la magrana i el seu cosmos que dibuixa en negre feridor Miquel Jaume i Ribes, la que ens assabenta que:

Seca és la saviesa,
xopa la destral
de cada boig.

I d’aquesta magrana oberta que es fa lloc entre ortigues pietrellianes en surten sirenes que ens demanen vi i sucre per celebrar que

no has perdut les brides
només
has alliberat els mots.

Tant Blancaneus com na Magraneta sembla que ens vulguin dir, a parer de Lucia Pietrelli, que el món dels ulls és tot l’univers i una aclucada seva, el pas de la nit al dia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.