Muriel Casals se n’ha anat quan no calia i m’ha deixat molt tocat. Ens trobàrem no fa molt, fa sis anys, quan ella va ser elegida presidenta d’Òmnium, el març de 2010, i jo ho era de l’Obra Cultural Balear. Des de la primera trobada, just sentir el seu esguard polissonament tendre, vaig veure que
La persona més llesta del món, vint-i-vuit mesos acabats de fer, el millor robador de cors que he conegut, afirma amb contundència que la lluna té gust de botifarró. Un conte l’ha desafiat a comprovar-ho i ell ha acceptat el repte. Ha aprofitat l’escala que han format una tortuga, un elefant, una girafa, un lleó,
Em costa entrar en el món de les ciències físiques, químiques i matemàtiques, les assignatures de les quals, d’estudiant, em feren tornar xoroi. Per això, les equacions, fórmules, teoremes i altres proposicions pròpies d’aquestes disciplines em neguitegen en mesura altíssima, en tenir més que assumit que no seré capaç de capir-les. I per aquesta raó,
Per incompatibilitat amb obligacions o devocions, no puc assistir regularment a les reunions de finca, o de propietaris, que es fan de drets en el vestíbul de la finca. És clar que en rebre els acords presos, en més d’una ocasió i per la quantia de les reformes que es decidiren dur a terme, se
L’escriptora i traductora Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946) ha estat distingida amb el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Òmnium Cultural, entitat que atorga la distinció, guardona així una persona que, per la seva obra literària i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, ha contribuït de manera notable i continuada a
Ningú no va enlloc i tot són camins que s’atansen als líquens de l’oblit i a les pedres d’un passat màrtir. Mapes estranys omplen les parets d’un cel arriscat que fuig dels patis plens de sutja i vent. Llars de foc i llots d’afectes circumval·len l’espai precís de la vista perduda i la vida malaguanyada.
El proppassat divendres dia 5 de febrer, a la seu d’Òmnium de Barcelona, es va dur a terme la primera reunió d’enguany de la Federació Llull, ens que reuneix Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural, les tres entitats civicoculturals més importants dels Països Catalans, per coordinar el seu treball i
Dijous passat, en el Teatre Xesc Forteza de Palma, es va preestrenar “Flames a la fosca”, un documental sobre la vida i l’obra del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, produït per Quindrop i dirigit per Juanjo Suñer i Alberto Jarabo. Treball excel·lent sobre el poeta que en el documental és cantat per Maria del Mar Bonet, dit
Feia anys que li havia perdut el rastre i avui l’he retrobada a la casa dels prodigis. Deu tenir més de cinquanta anys i no sé si encara funciona; segur que sí perquè mai no va fallar. No té marca, la ràdio, l’objecte de veneració: la va muntar n’Andreu Quetgles, “Cameta” de sobrenom, expert en
La revista “Ling”, la corporativa de la companyia aèria Vueling, en el seu número corresponent a l’actual mes de febrer, a la pàgina 6/7, es fa ressò de l’acord municipal de l’Ajuntament de Palma, de retornar el nom de la ciutat a la denominació genuïna, això és sense cap aditiu: Palma. El breu n’acompanya un
Llegesc que l’arquebisbe de Barcelona ha demanat als capellans que estan a les seves ordres que incorporin el prec de pluja en l’eucaristia i que fins i tot els encoratja a fer rogatives perquè plogui. En la carta que els ha adreçat retreu el profeta Elies, que durant una època de pluja persistent va pregar
El 30 de setembre de 2014, el Parlament de les Illes Balears aprovava la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears, que substituïa la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears. El Govern de l’impresident Bauzá, fidel a la seva determinació d’exterminar la llengua
En Dimes va alís perquè l’operaren fa un grapat de dies d’apendicitis i el postoperatori no va ser tan bo com ell i els metges esperaven. Com tot el que fa i volta Can Gazà, allò més ordinari a ca tothom es converteix en extraordinari i a la inversa: el més impensable i forassenyat, al
Els pressuposts generals de l’arxipèlag per enguany sumen 4.290,89 milions d’euros. Diu el govern que amb ells s’acaben les retallades i s’inverteix molt en polítiques socials. Així, augmenta el 19,1% l’import destinat a politiques actives d’ocupació; la dotació destinada a serveis socials augmenta un 12,1%; a sanitat l’increment és del 5,6% i en educació el