marginàlies

A molta gent li costarà pena situar en el mapa del món les ciutats sirianes d’Azaz i Maarat al-Numan, si no és amb l’ajut inestimable del telèfon mòbil o de la tauleta. Aquestes dues ciutats han vist –i patit- com l’aviació russa bombardejava algunes de les seves escoles i dels seus hospitals deixant centenars de morts, milers de ferits i desenes de milers de persones sense atenció mèdica.  Des de fa cinc anys, la guerra a Síria contempla els hospitals com a objectius a destruir. Segons algunes oenegés, fins a finals de l’any passat s’havien documentat 336 atacs contra almenys 240 centres o dispensaris mèdics matant 697 persones que hi treballaven, la qual cosa provoca una desatenció sanitària letal per a la població civil.

I si costa situar Azaz i Maarat al-Numan en el mapa mut, més costa escatir què passa a Síria, un país convertit en infern i en el que s’enfronten el govern de Bashar Al-Asad amb l’Estat Islàmic, el Front Al-Nusra, les milícies kurdes i altres opositors al seu règim. Amb la particularitat que algun d’aquests grups s’enfronten al govern sanguinari establert i altres grups opositors.  I per si no bastàs, Rússia dóna suport al dictador argumentat que qui el posà al govern varen ser els interessos occidentals. I per més embullar la troca infernal, la incompetència cínica de la diplomàcia mundial  és incapaç de resoldre el drama de la població siriana que fuig de la guerra -set milions, prop de dos-cents mil a països europeus- i es discuteix fins a l’oi si s’han de tractar com a desplaçats o refugiats. Quin adjectiu posam a qui fuig de la guerra?

Tot s’arregla amb diners, ja ho sabem, i aquests foragitats de casa seva per raó de guerra costen doblers, és a dir, són una càrrega que no volen assumir els estats que s’omplen la boca de solidaritat, respecte escrupolós als drets humans i a la dignitat de la persona. Si l’Europa dels estats comandada per Angela Merkel afluixa pasta a voler al govern turc, fronterer amb Síria pel nord, es farà càrrec d’un gruix considerable d’aquests escàpols de la guerra. Mentre, la vella Europa vol tornar a posar fronteres perquè la circulació de persones no posi en perill la seva seguretat, diuen. Mercadeig de persones, es diu això.

D’on neix, l’odi, es demanen els cofois que s’acomoden a la pau més alienadora i incompromesa? En bona part dels nins que han de fugir de les atrocitats de la guerra; de qui es veu forçat per raons geoestratègiques i a altres imposicions o servituds del sistema a abandonar casa seva, el seu paisatge immediat, les seves relacions… la seva pau íntima i col·lectiva.