Aquí teniu el text de la meva aportació d’ahir a l’espai “L’estripada” de l’informatiu Catalunya Vespre, de Catalunya Ràdio. Podeu també sentir-lo fent clic aquí. Ser un país de cultura, o no ser (L’Estripada del 29 de gener al Catalunya Vespre) Va ser el bisbe Torres i Bages –de qui la propera setmana commemorarem
Tinc un amic al qual vull dedicar l’apunt d’avui… De fet, començo malament perquè veig que em quedo curt. Rebobino, doncs. Tinc un BON amic al qual vull dedicar l’apunt d’avui. I que consti que no sóc persona que presumeixi de tenir gaires amistats. Tinc, doncs, un bon amic que, a més a més, és
Cal reconèixer-ho: a España de tant en tant en tenen alguna de bona. Ho dic pensant en aquella sàvia dita que pregona que “es de bien nacidos ser agradecidos”. Precisament aquesta frase –de la qual ara mateix no sé trobar l’equivalent en català– va ser el primer que em va venir al cap el diumenge passat
Convivim amb els nostres morts i la majoria de vegades no ens n’adonem. Ahir, a la rehabilitació, va aparèixer una senyora gran que em va recordar enormement ma mare morta aquest agost farà deu anys. La recordo sovint, a la mare. Se’m fa difícil explicar-ho, però diria que la recordo d’una manera especial. Com de
A principis de gener, quan vaig escriure aquell parell d’apunts sobre la nostra visita a la ciutat de València, explicava (aquí, més concretament) que en arribar a les Torres de Quart l’A. i jo vàrem retre un merescut homenatge musical a La Rondalla de la Costa escoltant “L’autobús fa l’amor amb les Torres de Quart”,
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
A la meva agenda personal hi ha unes quantes cites molt plaents que procuro distribuir estratègicament al llarg de l’any amb la intenció que la trobada (no malpenseu, que us conec: sempre són dinars) tingui el màxim d’elements per fer-la memorable i per desitjar que no es dilati gaire l’espera fins a la següent. Una
La imprescindible A. em fa saber que avui és el Dia de les Moixaines. Un dia que no em queda clar si és “internacional” o “mundial”, però tant me fa: si cal festejar amb moixaines, ho farem com cal. Escorcollo la xarxa i trobo aquest enllaç, aquest i també aquest altre. I m’aturo per no atabalar-vos més ja que, de fet,
(vegeu aquí la cara A) NOCTURNS. Cara B Tall 7, en Do sostingut menor, op. 27/1 (5’25”) “Vaig a tocar el piano”, deia la tieta. La frase, de petit, li feia molta gràcia i, de més gran, la va incorporar al seu repertori de frases fetes. Recorda la veu aguda de la seva tia soltera els dies
NOCTURNS. Cara A Tall 1, en Si bemoll menor, op. 9/1 (5’46”) Se li faria difícil d’explicar-ho i, de fet, ni ho intenta. Tots els qui el coneixen ja saben que ell és així, una mica especial en segons quines coses. Com, per exemple, aquesta afició seva a rentar els plats i netejar la cuina amb el walk-man
El passat desembre em va sorgir una oportunitat totalment inesperada: se m’oferia la possibilitat de col·laborar amb una peça d’opinió de màxim dos minuts en un espai de l’informatiu “Catalunya Vespre”, de Catalunya Ràdio, que es diu “L’estripada”. Tot i la meva condició de persona venerable i de costums plàcids, la idea de poder fer
¿El sabeu, aquell del frare i el jesuïta que, fumadors empedreïts, volien saber si la seva addicció era compatible amb la pregària i, davant del dilema, van decidir preguntar al Papa? El primer a fer la gestió va ser el frare: “Digueu-me, Sant Pare: ¿puc fumar mentre reso?” “Mai de la vida, fill meu! La
Continuem, com sempre, a l’empara del mestre Pau Vidal i del seu llibre “Catanyol.es” (Barcanova, 2012) de lectura imprescindible. Un llibre que, tal com ens explica aquí, demostra que, encara que sembli mentida, el catanyol té cura. És una crosta que en major o menor mesura tothom porta enganxada a la sola de la sabata i de la qual fóra bo que
Estimadíssima Mila, El dissabte passat al matí anava donant voltes a una carta que pensava escriure’t aquell mateix dia. Era –o ho havia de ser– una carta peculiar ja que, a diferència de les trenta-una que des de finals de novembre de 2012 t’he anat escrivint, m’adreçava a tu com si ja fossis la noia
Si tot va segons les previsions demà, dimarts, entrarà en funcionament el nou InfoMigjorn. I què dimonis és això de l’InfoMigjorn, us podeu preguntar molts del qui llegiu aquest apunt ara mateix. Doncs es tracta d’una revista digital dedicada a la llengua catalana que va crear Eugeni S. Reig l’1 de setembre de 2008 i