Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va parlar ahir a Palma d’aquesta entitat i del procés emancipatiu català convidat per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), L’Obra Cultural Balear (OCB) i el Grup Blanquerna. L’ANC és, sens dubte, una entitat exemplar tant per la seva organització, com pel nombre de voluntaris que gestiona i
A les cinc i pocs minuts s’aixeca cansat de no dormir i d’hostiar el cervell amb retrets i amonestacions. Cerca la lluna mentre orina esperant trobar-hi qui sap què i només troba Venus, que li fa l’ullet i ell li respon amb desdeny. Els edificis que el circumden -i que li segresten el satèl·lit- són
De les talladures de Judes, són els renecs que sollen el vocabulari. El vocabulari que, per no dir ver, calla la determinació del cervell, aquest cervell que, saberut i setciències, amaga la saviesa per no ser pedant. I pedant és qui compta els coits com si fossin llenques de victòria. Victòria de la roïnesa, clar,
No tenc per costum llegir la premsa espanyolista més exaltada i ultramuntana que, d’ençà del procés principatí, ha desfermat tots els muls i se’n diuen de molt gruixudes, cap de certa i encara menys de digna. Em diuen els coneguts que m’equivoc, no volent conèixer de primera mà què diuen els adversaris de les nostres
Té pressa per escriure la sensació que ha sentit en veure partir del niu, per primer cop, l’aucelló que descobrí dies enrere sense fer-ne comptes, un teulader sense cap més atractiu que la grandesa de la naturalesa a l’hora de desafiar la seva pròpia constitució. Té pressa per passar a net el garbuix de sensacions
La presidenta Francina Armengol i la consellera de Participació, Tranparència i Cultura han rebut en audiència l’Obra Cultural Balear representada pel seu president, Jaume Mateu; la tresorera, Catalina Reynés, i Antoni Bennàssar, vocal de la Junta Directiva. En el decurs de la trobada, l’entitat ha fet un balanç positiu dels primers cent dies pel que
Feia temps que no estava amb els seus millors amics i calia quedar bé amb ells. Per això, acceptà de dinar amb ells ran de mar, a la terrassa del restaurant d’un conegut que fa molt bé el peix. A ell no li agrada gens dinar defora, ni a la vorera dels bars ni a
El 5 de novembre de 2005, prest farà deu anys, a primera hora del matí, amb certa nocturnitat i molta traïdoria, començava l’enderroc del pont del tren de Palma, entre els carrers d’Eusebi Estada i del Marquès de la Fontsanta, obra de Gaspar Bennazar. L’enderroc va ser ordenat pel responsable d’urbanisme d’aquell moment, Javier Rodrigo
En començar a caure l’horabaixa, no nota a faltar cap color en declivi però sí que nota el formigueig al cap dels dits de la mà esquerra que preludia el dolor intens a l’espatlla. I pensa en qui, diàriament, li pinta els dies perquè no el venci la mollor absoluta. Del bar estant que acaba
Per mi va ser un goig presentar ahir a la seu d’Òmnium els “Referents” de David Pagès juntament amb Muriel Casals, expresidenta d’Òmnium, i Eliseu Climent, amics i companys de moltes causes i alguna de ben reeixida. Sempre és altament instructiu compartir estones amb ells per parlar, precisament, d’allò que ens agermana: de la llengua,
No plou i no ho farà per ara. La barcassa crema lentament. La cançó que ha clos el darrer son li ocupa tot el cap i com més va, més s’entabana. Sobre l’aigua, el foc dansa cridant les llampugues. És ella qui li canta la cançó a cau d’orella i la que li recorda que
Hi ha pics que voldries dedicar temps a fer els ditirambes més recarregats –per molt que no toqui ni n’estiguis mínimament preparat- i la realitat més cabrona et posa al lloc de les llosques. A Can Gazà, s’hi concentra la fragilitat humana més extrema i, per això, hi campa a l’ampla aquesta realitat tossudament rocallosa
Fa molta ràbia la situació que es viu a l’Ens Public de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (EPRTIB) i per un motiu clar i llampant: té un director general, Josep M. Codony, militant del Partit Popular, que segueix aplicant a l’ens públic la mateixa disciplina de partit que en temps de l’impresident Bauzá,
Sobretaula endiumenjada d’expressió cortazariana. Visites als seus papers per desar –o per oblidar- reunits a “Papeles inesperados”, una veritable caixa de música per fruir un diumenge havent dinat monacalment, amb un cafè bullent a les mans i les cames estirades sobre la taula baixa de la sala d’estar. “Deixà de llegir el relat en el
Fa dies que l’ha pres la malenconia i no sap del cert si el que veu amb molta dificultat és realitat deformada. Veu els camps que, temps enrere, desarmaven el silenci i oferien fruits i lluernes en el lloc on s’estén la plaça incapaç d’acollir criatures. I on l’avinguda adornada per plataners tristos i vells