marginàlies

En començar a caure l’horabaixa, no nota a faltar cap color en declivi però sí que nota el formigueig al cap dels dits de la mà esquerra que preludia el dolor intens a l’espatlla. I pensa en qui, diàriament, li pinta els dies perquè no el venci la mollor absoluta.

Del bar estant que acaba de descobrir i bevent-se el cinquè cafè del dia, prova de cantar la cançó que el remet a la darrera nit –fa una eternitat!- que dormí d’una tibada somniant que Salvador Allende en persona l’aconsellava com havia de gestionar el poble on va néixer i del que n’acabava de ser nomenat batlle. I mentre espera que la memòria ordeni la melodia, escriu al bloc:

Oberts
a la terra erma,
camps infinits de mar
delegen oferir
el blat roig
per al pa nostre
de cada dia
que cap senyor
no ens dóna
si no és a canvi
de la sal de la vida.