marginàlies

Fa molta ràbia la situació que es viu a l’Ens Public de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (EPRTIB) i per un motiu clar i llampant: té un director general, Josep M. Codony, militant del Partit Popular, que segueix aplicant a l’ens públic la mateixa disciplina de partit que en temps de l’impresident Bauzá, malgrat que la majoria política parlamentària sigui una altra gairebé antagònica, impregnant-li totes les capes possibles d’ideologia ultraconservadora caracteritzada, com se sap, per atacar sense  misericòrdia tot allò que té a veure amb la columna vertebral del nostre país fet d’illes: la seva llengua, la seva cultura, la seva història i el seu patrimoni.

Aquesta irritació pot provocar accessos delirants en confluir-hi l’extrema cura i prudència en què  el govern actual tracta aquesta anomalia. La consellera Camps, de qui depèn orgànicament l’EPRTIB, ha dit repetidament que no pensa interferir en la seva gestió i demana tranquil·litat i bons aliments fins que s’aprovi la modificació de la  llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’ens públic de radiotelevisió de les illes balears. Modificació que vol “introduir dins la llei vigent una sèrie de modificacions puntuals que es consideren imprescindibles per garantir l’adequat funcionament i gestió de l’ens públic de radiotelevisió de les Illes Balears”. Entre d’altres, i quant a la direcció de l’ens, “convé clarificar i facilitar el procés d’elecció dels membres del consell de direcció i del director o directora general, la qual cosa es dissenya establint una majoria qualificada de tres cinquenes parts, idèntica a la que es requereix pel nomenament dels membres dels òrgans constitucionals i estatutaris”.

Tanmateix, tenir paciència i beure’ns les ganes de fotre un crit espaordidor perquè retorni la dignitat a un servei públic com IB3 ràdio i televisió, no lleva que l’espectacle que s’està oferint -i se seguirà oferint a curt termini- no sigui vergonyós.

El diari “AraBalears” en l’edició d’ahir diumenge 18 d’octubre informava sobre un informe recent en el que l’actual direcció televisiva reconeix que va deixar d’emetre la producció aliena en català perquè varen rebre aquestes instruccions de l’anterior director general que imposà el castellà a les pel·lícules i sèries.  També informava que, en aquests moments, IB3 televisió disposa de més d’un centenar llarg de pel·lícules en català a punt de ser emeses sense cap cost.

Aquesta imposició lingüística flagrant que no s’adiu gens ni mica ni amb l’esperit ni amb la lletra de les lleis que ha de contemplar necessàriament el funcionament de la ràdio i de la televisió públiques de les Balears, es pretén dissoldre tot dient que amb les pel·lícules en castellà es guanyava molta audiència i que el retorn a la programació de films en català suposaria recular enormement. I tot per menystenir la llengua pròpia d’aquesta terra que tan deplora el Partit Popular.

La ràdio i televisió públiques, com a servei públic, ha de ser l’eina primera de difusió i prestigi de la llengua pròpia de les illes i així ho deixen clar la llei de normalització lingüística i la pròpia de l’ens. Així, essent la ràdio i la televisió de tota la ciutadania illenca, no ha de competir amb ningú més que amb la qualitat, ni ha de fer carreres d’audiència. El camí i el far són els interessos dels ciutadans illencs i per això ha de ser un servei rigorós en tots els seus àmbits, sobretot el lingüístic.

Josep M. Codony, pel que diu i pel que calla; pel que es creu i el que és, té tots els elements necessaris per convertir-se en objecte de paròdia i arrasar -el seu personatge- en les audiències. Llàstima que la televisió que destrueix amb paciència de sant i efectivitat del nord, no contempli en els seus objectius la feina ben feta.