marginàlies

Té pressa per escriure la sensació que ha sentit en veure partir del niu, per primer cop, l’aucelló que descobrí dies enrere sense fer-ne comptes, un teulader sense cap més atractiu que la grandesa de la naturalesa a l’hora de desafiar la seva pròpia constitució.

Té pressa per passar a net el garbuix de sensacions percebudes en un instant dens, podria ser mineral, que l’atzar més bonifaci li ha regalat, i tot es conxorxa per atardar la feina: l’ordinador és lent de mena i, molt sovint, es pren tot el temps del món per engegar-se tot manifestant clarament que la rapidesa no sempre és recomanable.

Ha estat un instant, gairebé una aclucada d’ulls, el vol de la butzeta, però ha semblat una eternitat de vol, maldestre a la sortida del niu, però resolutiu tot seguit i harmònic, pura dansa de remolins infantils d’aire que somriu a la innocència amb bec.

Quan l’ordinador ja permet que hi escrigui, tot el que havia pensat relatar amb un fotimer d’imatges i matisos s’ha esfumat de cop, com el teulader als pocs segons de partir. Pensa que per ventura aquella sortida de niu que ha presenciat bocabadat, no era la primera; que el teulader grassonet ja havia volat anteriorment i, adonant-se de la seva estupefacció reflectida a la mirada, ha decidit de fer-li creure que era volador nou. La trapelleria no sols és pròpia de les persones, es diu: els dofins ho són, i fins i tot el muricecs per molt que la seva fila faci una certa angúnia.

I pensa que la realitat, a vegades, és tan aclaparadora, que et fa creure que tot és un miratge. I pensa, sobretot, en l’aire esplèndid d’au que deixava anar avui qui bé li vol i que li ha emmilocat la seva estranya malenconia.