marginàlies

El 5 de novembre de 2005, prest farà deu anys, a primera hora del matí, amb certa nocturnitat i molta traïdoria, començava l’enderroc del pont del tren de Palma, entre els carrers d’Eusebi Estada i del Marquès de la Fontsanta, obra de Gaspar Bennazar. L’enderroc va ser ordenat pel responsable d’urbanisme d’aquell moment, Javier Rodrigo de Santos amb el vist i plau, evidentment, de Catalina Cirer, la batlessa, que manava partitpopularistament i absoluta. Els importà un rave el valor arquitectònic, patrimonial i cívic del pont. No calia esbucar-lo, però ho feren. L’actual és una còpia més o menys fidel.

Aquesta ofensa a “s’arquitecte”, com es coneixia Bennazar, a la ciutadania i a la seva memòria, contrasta i molt amb la defensa que el mateix partit enderrocador, a través de la regidora de l’Ajuntament de Palma, Margarita Duran, fa del monument infamant de La Feixina.

Els arguments brandats per la regidora Duran són demolidors, i mai tan ben dit: no es tracta de cap monument feixista, té valor arquitectònic, “obra d’un mallorquí”, i és l’únic monòlit de Palma. Per això i perquè amb l’eliminació dels símbols feixistes, a través d’ell totes les víctimes de la Guerra Civil s’hi poden sentir representades, no volen que l’esbuquin.

Com es veu, el zel del Partit Popular a l’hora de defensar el nostre patrimoni no és homogeni ni es regeix per altres criteris que no siguin mercantils o ideològics.

Se’n parla molt, d’aquest símbol que de La Feixina estant desafia el nostre tremp de civilitat, d’ençà que l’actual majoria municipal de Palma ha pres la sana decisió d’enderrocar-lo.

I des de moltes trones es demana diàleg, que se’n parli per tal d’evitar l’esbucada. I jo em deman de què s’ha de parlar si mai no s’hauria d’haver aixecat perquè honora qui honora: una dictadura que omplí de sang milers de voreres. La intenció de l’autor i dels que el pagaren era enaltir el feixisme i no altra cosa. Per això, voler “contextualitzar-lo” va ser una errada greu perquè seguia -segueix- ofenent en ser impossible eliminar el motiu precís pel qual es creà. I tot allò que ofèn i indignifica, s’ha d’eliminar perquè no té cap valor, ans al contrari. No crec que sigui tan mal d’entendre.

No hi havia cap motiu per tomar el pont del tren d’en Bennazar i es va tomar; ara hi ha tots els motius per eliminar d’una vegada per sempre un element ofensiu i els mateixos, s’hi oposen.