Amb el suport de la màxima representació institucional -les presidentes del Govern de les Illes Balears i del Parlament-, el Consell Social de la Llengua Catalana ha reprès la seva activitat exactament quatre anys i quatre mesos després de la darrera reunió plenària, que se celebrà el 16 de juny de 2011. La presidenta Armengol
Mataren Lluís Companys avui fa setanta-cinc anys, a l’edat que jo tenc ara, 58 anys. Vaig estar temps a saber qui era el president màrtir -els anys dels grisos i de la foscúria varen ser llargs, molt llargs- i a veure’n un retrat. Probablement devia voltar els quinze anys i aleshores em semblà una persona
El Consell Social de la Llengua Catalana (CSLC) es tornarà a reunir el proper divendres dia 16 de novembre després de quatre anys de no haver-se convocat cap pic, segons han comunicat avui la consellera de Participació, Transparència i Cultura, Esperança Camps, i la directora general de Política Lingüística Marta Fuxà. Sens dubte, una bona
Un dia d’aquests n’ha fet cent des que Francina Armengol es féu càrrec del Govern de les Illes Balears, xifra que sol marcar la primera avaluació de tots els governs que en EL món governen i desgovernen. Tanmateix, els governs que mereixen aquest nom per actitud i aptitud, i se’n senten, s’avaluen constantment o, si
La senyora Pilar fa festa per partida doble: va néixer tal dia com avui fa 85 anys i celebra, naturalment, la Mare de Déu del Pilar. El seu fill major també festeja el dia amb el lluïment de condecoracions, avui, perquè pertany a la Guàrdia Civil, n’és tinent, i estrena vestit, a més, que s’ha
La poma podrida que fa tudar la fruitera és un símil tan vell, probablement, com els nostres pares Adam i Eva i la poma original, la que temptà el primer home fet a imatge de Déu. Bona creu, aquesta de les pomes, elles que són tan sucoses i mengívoles. Totes les fruites es podreixen, però
Conta Fina Santiago, la consellera de Serveis Socials i Cooperació, que en la darrera Conferència Sectorial de Dependència, que se celebrà a la seu del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, es va trobar al lloc que havia d’ocupar a la taula, un rètol identificador de les illes Balears amb la quadribarrada corresponent i
El monòlit de la Feixina, que la majoria municipal vol desmuntar, fins al febrer de 2010, davall un enorme escut franquista, deia: “Mallorca a los héroes del crucero Baleares. Gloria a la Marina Nacional. Viva España”. Va ser inaugurat per Franco el 16 de maig de 1947 i s’eregí expressament per recordar les víctimes de
La sala de plens, o de les Cariàtides, del Parlament de les illes Balears, pensada i decorada per Ricard Anckermann el 1882, és imponent, agradi o no agradi. Durant anys, quan encara era el “Círculo Mallorquín” allí s’hi distreia la gent de casa bona, les seves joves s’hi vestien de llarg i les aparences ballaven
Divendres vinent, 9 d’octubre, s’estrena “Segon origen”, una pel·lícula produïda i dirigida per Carles Porta. Es tracta d’un projecte cinematogràfic basat en la novel·la “Mecanoscrit del segon origen”, de Manuel de Pedrolo, que havia de dirigir inicialment Bigas Luna, que morí abans de poder-ho fer. La novel·la és la segona escrita en català més venuda
El Parlament de les Illes Balears ha derogat avui horabaixa la Llei de Símbols, una iniciativa de l’anterior govern presidit per José Ramón Bauzá decretada amb l’única finalitat de desacreditar l’escola pública, els seus mestres i la llengua catalana, i de posar en entredit la llibertat d’expressió. Hi han intervingut tots els grups parlamentaris amb
Demà es derogarà la “Llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears”, una iniciativa legislativa, cal recordar-ho més que mai, redactada únicament i expressa per criminalitzar l’ús dels signes propis, i feta per un govern que es caracteritzà –i de quina manera!- per menysprear tot allò que és propi, constitucional del nostre poble
Rapsòdia capvespral en roig o amb el color que millor predigui les bretolades huracanades del vent que es creu infant amb juguera. Clarinets que omplen de planys els àmbits comunals en veure les clivelles dels camps sedegosos de gra i aigua i els palaus restaurats dels megarques que, com més va, més manen i ordenen.
La peixatera em diu sense distreure la feina que fa seixanta-un any que és casada, els mateixos que es dedica a vendre el millor peix de la Mediterrània, de la qual cosa en puc donar fe, com els notaris. Li he comprat una llampuga de vuit-cents grams i pocs (n’hem de menjar dos, només), i
Josep M. Codony és un militant del Partit Popular que, malgrat la majoria parlamentària progressista de les illes Balears i Pitiüses, segueix al cap davant de la televisió pública de l’arxipèlag perquè els partits que conformen aquesta majoria no es posen d’acord per decidir qui l’ha de substituir. Ahir, en el Parlament illenc, el senyor