Deia ahir el ministre espanyol de Justícia -Català de llinatge i Rafael de nom- que la imputació del president Mas pel 9N, decretada dia 29 de setembre, no es va produir abans per no interferir ni contaminar el procés electoral català, que acabà diumenge passat dia 27 amb una victòria clara i incontestable de la
La fotografia que acompanya aquesta anotació presenta l’estat actual de la casa del carrer del Sol número 31 de Bunyola, a Mallorca. Encara que ho sembli, no és el tronc blanc i poc agradós d’un arbust intrèpid i descarat, sinó ca madò Maria Miquelona, una casa en la que hi vaig viure un grapat d’anys,
Ha guanyat la independència. Qui ho negui, no fa més que reafirmar-ho. El partit que ha quedat segon a la contesa principatina d’ahir, per molt que infantilment enveli eufòries, no ha guanyat, ni prop fer-hi. La seva número u i el seu valedor -que aspira a instal·lar-se a la Moncloa per arreglar l’Espanya espanyada- em
Quan em toca fer de cuiner accidental (sense cap més pretensió que fer comestible el dinar que elabor amb la màxima cura possible) m’agrada fer-ho amb música. Els nous ginys telefonicoinformàtics permeten de fer-te amb molta facilitat arxius amb les cançons o autors que més t’agraden momentàniament o permanent. Avui és un diumenge especial perquè,
El 2001, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa decidí declarar el 26 de setembre “Dia Europeu de les Llengües” per palesar que els coneixements lingüístics són una necessitat; per emfasitzar la vigència dels drets lingüístics i per tal de conscienciar sobre el coneixement i el reconeixement de la diversitat lingüística europea que, segons aquest
Anit, a Santa Margalida, la delegació d’aquesta vila de l’Obra Cultural Balear lliurarà el premi Joan Mascaró i Fornès a Mateu Matas Ordinas, “Xurí”. L’edició d’aquest premi arriba enguany a la setzena edició, una fita capital per conferir al guardó el prestigi que mereix en portar el nom d’un dels grans savis de Mallorca. Enguany,
El vent xiula fluixet mentre la nit freda queda al carrer i hi ha persones que ballen esperonades per la música. Més o menys així comença Amy MacDonald la seva cançó “This Is The Life”, que és el primer que sent sortint de casa quan falten alguns minuts per les set del matí. La cançó
Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 1936), ha rebut, entre d’altres, el premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 1986; el Miguel de Cervantes el 1994 i el Nobel de Literatura el 2010. Aquests guardons, de prou prestigi, el distingeixen com un escriptor notable, per ventura excel·lent, en llengua castellana. També és membre de la Real
Gumersind ha comparegut a Can Gazà cap a les 10 del matí. Estava inquiet perquè no sabia exactament el funcionament del casal, quin tipus de persones excloses admetia i perquè se sent a punt de l’estimbada que el pot deixar fora de combat. Té 51 anys, està separat de fa anys, per una bretolada passà
Pedro Pablo Barrientos Núñez, militar xilè retirat que viu als Estats Units, ha estat detingut acusat d’haver matat Victor Jara el 16 de setembre de 1973. Ell va ser qui li va disparar el tret de gràcia. Víctor Jara va ser torturat i va rebre altres 44 bales abans de morir. La detenció d’aquest criminal
Tot és soroll i estridències, fressa indeterminada, motors en baralla, crits beguts sense sòl ni sostre. I quan cessen el xivarri i les garrotades, l’agulla dels segons s’atura per apamar la densitat tan agomboladora del silenci. El rellotge de mar ben acull el temps que fuig per si de cas pot estel·lar la història que
Ara mateix, els participants a la “Correguda en roba interior de Bunyola” acaben d’empolainar-se per treure a passejar el punt de provocació que necessitam tots per estimular el millor dels bons humors. Inconvenients de força major m’impedeixen participar-hi, enguany, i és la primera vegada en tots els anys que fa que el bunyolins posen en
El Grup Blanquerna és un espai de reflexió i debat plural i transversal, des d’una òptica sobiranista i progressista, fundat a Mallorca el 1985 per Climent Garau Arbona, Josep Magrinyà, Francesca Bosch, Damià Pons, Pere Llabrés i Joan Vidal, i que prengué com a objectius fundacionals reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el
Començant el dia m’he negat dins un didal d’aigua -cap baix cul alt, a més- i ningú no m’ha socorregut. Era molt dematí, certament, i els possibles auxiliadors encara feien el darrer son. Els animalons humans ho tenim, això de perdre corbam i compostura per beneitures, per insignificances que, de prop, costa de veure. Passa
Vol ser fado i sona a tango: és la prova de la condemna, la collera del garrot, el porter de la morgue. Mataria per ser el vol lasciu d’un tul que braveja, la vistositat del puriol, la primera volta de la baldufa, el darrer ball abans del polvo. Seu en terra mirant debades, pensant que