marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
L’ESTAT DE LES TOXINES I VICEVERSA
Deia ahir el ministre espanyol de Justícia -Català de llinatge i Rafael de nom- que la imputació del president Mas pel 9N, decretada dia 29 de setembre, no es va produir abans per no interferir ni contaminar el procés electoral català, que acabà diumenge passat dia 27 amb una victòria clara i incontestable de la voluntat d’independència. Així, la separació de poders, fonamental en democràcia, a l’Estat espanyol és un miratge o, en tot cas, un acudit que fa esclafir de riure.
D’altra banda, la tria del verb “contaminar” efectuada per Rafael Català és molt encertada perquè, sens dubte, la imputació del president Mas per organitzar i dur a terme la consulta del 9N és d’extrema toxicitat democràtica. Qui, amb dos dits de front democràtic, pot acceptar que es jutgi qui ha tret les urnes per consultar la ciutadania? I per això mateix no és que “hagués” contaminat sinó que contamina -i molt, que infecta!- la democràcia en bolquers que regeix a l’estat espanyol des de fa exactament 40 anys, els mateixos que farà dia 20 de novembre del traspàs de Francisco Franco, generalíssim per la Gràcia de Déu, com resaven les monedes, i mort de vellesa xaruga. Franco dictà durant trenta-sis anys -una eternitat- i ho deixà tot fermat i ben fermat. Quaranta anys després, encara són ben notables i efectius certs nusos d’aquell fermall ignominiós i aberrant.
Com més temps passa i davant fets de cada vegada més forassenyats, més apressant es fa sortir d’aquest estat -espanyol de coses i de noses- que, a més de sagnar-nos econòmicament, ens colonitza marginant-nos de la plenitud democràtica en què voldríem viure la convivència en pau i tranquil·litat que tant delejam.
La transició espanyola que tants elogis aixecà arreu del món en els seus anys inicials ha acabat per no dur enlloc i esdevenir el mur on s’estavellen tots els desitjos necessaris de canvis substancials. Les nacions que conformen l’estat segueixen ignorades, s’imposa el relat històric que convé a la metròpoli i les llengües amb què s’expressen aquestes nacions són fortament minoritzades i en molts àmbits -el judicial i el legislatiu sense anar més lluny- vedades. La diversitat que enriqueix i ennobleix es combatuda amb ferotgia i ceguesa per una pretesa unitat continguda amb cadenes i cucales.
Partir d’aquest estat ofegador i carregat de toxines, per tant, és, a més d’un dret de llibertat col·lectiva inalienable, una exigència dels estàndards mínims de qualitat democràtica.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cal que plantegem al món ja als nostres “mandelas” Mas i Otegui als premis Novells de la Pau. És més que evident que les actituds blanques a Sud-àfrica són germanes de les actituds madrilenyes sobre les colònies peninsulars. És evident que el “madela” basc és empresonat per raons polítiques i de terrorisme d’estat sobre les colònies. És evident que pretenen fer el mateix amb el Sr. Mas.
Sobre aquest personatge, el sr. Rafael, no hi ha res a dir. A ell li paga la metròpoli madrilenya i ell no té per què saber d’on es furten els diners que cobra. El cognom “català” deu ser una broma macabra.