marginàlies

Tot és soroll
i estridències,
fressa indeterminada,
motors en baralla,
crits beguts
sense sòl ni sostre.

I quan cessen
el xivarri
i les garrotades,
l’agulla dels segons
s’atura
per apamar
la densitat
tan agomboladora
del silenci.

El rellotge de mar
ben acull el temps
que fuig
per si de cas
pot estel·lar
la història
que ja arriba.

Viure
d’esquena
a la fortuna
s’ha convertit
en moneda corrent.