marginàlies

Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 1936), ha rebut, entre d’altres, el premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 1986; el Miguel de Cervantes el 1994 i el Nobel de Literatura el 2010. Aquests guardons, de prou prestigi, el distingeixen com un escriptor notable, per ventura excel·lent, en llengua castellana. També és membre de la Real Academia Española de la Lengua. En paral·lel, li ha interessat i li interessa la política: el 1990 es va presentar a les eleccions presidencials de Perú, que va perdre davant d’Alberto Fujimori.

Políticament es declara liberal –tot i que senti especial tirada per la seva branca més dretana- i abrandat contrari a l’emancipació principatina: és impulsor de la plataforma “Libres e iguales”, el 2008 va ser un dels primers signants del “Manifiesto per la lengua común”, el juliol de l’any passat també signà un altre document que exigia que el govern de Madrid no negociés absolutament res amb els nacionalistes catalans i ahir mateix advertí que la independència serà una “veritable catàstrofe” per a Catalunya, que es convertirà en “un petit país marginat” governat per “mediocres fanàtics”. Per evitar això, apel·la “a la consciència i a la intel·ligència dels catalans” a l’hora d’anar a votar. D’aquesta manera, es posa al mateix nivell que “Libres e iguales” que, en un pronunciament gairebé paramilitar, també es dirigeix als catalans d’aquesta manera: “Los responsables finales de la involución que sufre Cataluña son los votantes. A ellos les toca frenarla”.

Redell, això sí que és contundència! Com si parlàs algun dels seus personatges més brutanxos i embrutits.

Sorprèn -per usar un eufemisme i no fer mal- que una llumenera literària com Vargas Llosa pugui tractar tan menyspreadorament aquells que, com jo, pacíficament i democràtica lluitam per la causa emancipadora des de la intel·ligència i la consciència. O només són intel·ligents i conscients ell i els de la causa espanyolista?

I caic en el compte que la concessió del premi Nobel de Literatura –en el cas de Vargas Llosa i en els altres, òbviament- no equival a rebre el de la Intel·ligència, és clar.

Rajoy, aquest president espanyol que desconeix la Constitució, deia no fa gaire que estava convençut que s’imposaria el sentit comú i “la deriva de Mas” acabaria en no res. I no veu que el més assenyat davant l’allau de pors, desqualificacions i menyspreus és fotre el camp d’una vegada?