marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 de setembre de 2015
0 comentaris

SER FAT I SONAR A TANGO

Vol ser fado i sona a tango:
és la prova de la condemna,
la collera del garrot,
el porter de la morgue.

Mataria per ser el vol
lasciu d’un tul que braveja,
la vistositat del puriol,
la primera volta de la baldufa,
el darrer ball abans del polvo.

Seu en terra mirant debades,
pensant que tot és blanc,
l’asfalt un estany de versos
i el cel el parany dels crèduls.

Sona un tango i entona un fado.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.