La naturalesa és sàvia, diuen i ens prediquen, però de vegades actua de forma molt poc edificant, per usar una expressió amable. A Can Gazà, aquesta naturalesa, en el vessant humà, pren múltiples cares i caires; tants, que poques actuacions de la humana natura espanten els estadants i la seva eterna circumspecció. Tota manera, quan
Ona Mediterrània és una ràdio mallorquina, plural, que fa 24 hores d’emissió, per FM i per internet, generalista, de qualitat i en català. Ona Mediterrània ha estat l’altaveu dels moviments socials i de les entitats de la societat civil que es varen oposar a les polítiques anticatalanes i antimallorquines que va desplegar el Govern Bauzá.
La criatura que em té el cor robat i que tanta Pau em procura, mirà de prim compte el tub de respiració de la careta submarina, objectes de regal per la compra d’una càmera fotogràfica aquàtica que feia molta il·lusió a la seva padrina jove, el girà d’un vent i d’un altre i acabà sentenciant
Al pati de l’escola de Bunyola, ahir dissabte horabaixa, es presentà la “Sonata” en quatre moviments d’Antoni Bujosa sobre tres poemes del poeta bunyolí Pere Suau: “A la meva terra”, “Grinyola el dia” i “S’ha brodat una vida”. Bujosa, també de Bunyola, interpretà la composició al piano acompanyat pel violinista Enric Pastor. El concert estava
Considera Carolina Punset, filla del predicador científic Eduard, que allà on s’aplica la immersió lingüística, es torna al llogaret. Que amb el català no trobarem feina i que més enllà de la simpatia que despert i amb la que l’hem de tractar, amb la nostra llengua no hi hem de fer res; res de res.
Cafè Central / Eumo Editorial, acaba de presentar, dins la seva col·lecció “Jardins de Samarcanda”, el poemari d’Antònia Vicens “Fred als ulls”, tercera lliurança poètica de la santanyinera després de “Lovely” (2009) i “Sota el paraigua el crit” (2013). Comença fort, Antònia Vicens, advertint que amb els peus d’aigua i el cap encimentat mai no
El dia amb més llum de l’any, el del sant degollat per caprici de Salomé, princesa jueva casada en segones núpcies amb Aristòbul, nét d’Herodes el Gran, dicta calors que més valdria es reservassin per més granat l’estiu, i poemes fronterers amb les dècimes desbaratades: Qui romp la copa de cava és l’amor perquè els
Diumenge passat, dia 21, va fer 23 anys que Joan Fuster començà unes vacances indefinides. No es tracta de cap nombre efemeridenc rodó, però sí un bon moment per repassar part –una miqueta de no-res- de tot el molt que ens deixà per pastar, repastar i tovar; pensar, repensar; dir i redir. I més en
Ningú no va dir que pactar les principals institucions públiques de les Illes Balears, d’acord amb els resultats electorals del mes passat, fos bufar i fer ampolles. Arribar a acords des de les més legítimes posicions de partit sempre és complex perquè en tota construcció d’enteses pesen tant les qüestions de més profunditat com els
Feinejava, com cada diumenge que la son el desvetlla més prest del que voldria, omplint bosses amb papers per llançar al contenidor corresponent, quan el sorprèn la melodia d’un shakuhachi. L’emissora de música que sol seguir quan té temps ha decidit, amb el diumenge acabant d’estrenar la llum, celebrar l’entrada de l’estiu amb una selecció
El darrer atès al refugi nocturn lliura al voluntari que el rep un paper escrit a mà en lletra molt clara i a manera de carta de presentació: No vulguis cap tracte amb mi, que som fill del diable. Tenc natura rèptil i ales de milà plegades sota els omòplats. Som animal prohibit, l’encarnació de
Que de porc i de senyor, n’han de venir de casta, ho sabem des que naixem. I que ser de bona casta vol dir que hom va ben alimentat i que s’està bo i sa. Amb la casta -a més de crits de visca escrits com si fos un grafit embrionari en una papereta de
El temps no vol saber res dels que van a esclatabutzes i mai no poden ser allà on voldrien ser. Sense anar més lluny, un voldria ser amb el seu nét per comprar-li un nonou, paraula que va alisa si va a dir ver per manca d’ús responsable, i cal que sigui a una altra
L’impacte en llocs de feina dels tretze milions i mig de visitants que passaren el 2014 per les Balears, xifra gens menyspreable per a un territori petitó, de gairebé cinc mil quilòmetres quadrats, no és tan enlluernador com hom podria pensar per la magnitud del nombre de visites. Segons les darreres dades ofertes pel SOIB,
El xàfec que ha caigut cap al migdia a Can Gazà ha glaçat els animals de granja i el ramat d’ovelles, i ha sorprès les cabres i les tanques. És inquietant veure com les tempestes imposen el silenci, com si dels cops de l’aigua al terra se’n poguessin treure conclusions determinants. I la conclusió més