marginàlies

Ningú no va dir que pactar les principals institucions públiques de les Illes Balears, d’acord amb els resultats electorals del mes passat, fos bufar i fer ampolles. Arribar a acords des de les més legítimes posicions de partit sempre és complex perquè en tota construcció d’enteses pesen tant les qüestions de més profunditat com els detalls que en altres ocasions podrien passar per malla. Tanmateix, allò que importa és que cap dels tres partits que parlen, discuteixen i es disputen un punt o una coma, no rompin la baralla. El millor és que vagin parlant on cal fer-lo: en la taula de negociacions, no en públic, via tuits o fent comentaris off de record. Fins ara, tret d’algunes travelades que es poden donar per bones en venir de la pressa, unes vegades; la inexperiència, en altres; i a una mica de punyeteria en unes poques, els tres partits ho fan bé. És evident que tots hi tenim a dir, en allò decidit fins ara, i que, com en el futbol, tots en som extraordinaris entrenadors i experts de primera.

Ara mateix, a l’hora de redactar aquesta nota, sembla que no se sap encara qui presidirà el Consell de Menorca i, en conseqüència, si Francina Armengol aconseguirà el vot favorable del seu partit i de MES i Podem per ser nomenada presidenta de les Illes. Se sap, això sí, que Miquel Ensenyat presidirà el Consell de Mallorca i que el seu govern incorporà PSOE, Podem i MES.

Com sigui, som del parer que s’arribaran a entendre i que ben aviat començaran a prendre decisions. Tothom és ben lliure, en mancaria d’altra!, de fer ara les observacions que vulgui i de parlar extensament del que li sembla el procés seguit fins ara mateix. També està prou bé que qui vulgui, aprofitant el procés d’entesa, doni via lliure a les seves precises anàlisis sociopolítiques i que esmoli primmiradament la seva manya i coneixements per exposar les seves tesis amb expressió lluenta i enjogassada. De tota manera, cal esperar la composició d’aquests governs; serà aleshores quan haurem d’acompanyar les decisions preses a favor de la ciutadania o a reprendre-les amb la contundència que creguem. Els governs que es constitueixin saben ben bé què vol i espera d’ells la ciutadania illenca organitzada. En la mesura que atengui les seves reclamacions podrem esmolar les ungles, la ploma i la verba. Mentre no sigui així, cal ser responsablement confiat.