marginàlies

Considera Carolina Punset, filla del predicador científic Eduard, que allà on s’aplica la immersió lingüística, es torna al llogaret. Que amb el català no trobarem feina i que més enllà de la simpatia que despert i amb la que l’hem de tractar, amb la nostra llengua no hi hem de fer res; res de res. Com farien, si no han fet ja, els guionistes de l’APM, li demanaríem un fort aplaudiment per l’ocurrència simpàtica i que se’n vagi contenta.

Aquesta al·lota vol ingressar per la via ràpida en el club dels xarlatans (dir-los pallassos és ofensiu per als que practiquen aquesta noble art) que, des dels mitjans propietat de la Conferència Episcopal Espanyola, d’altres empreses ultraconservadores i televisions públiques partitpopularistes, menyspreen tot allò que ignoren i no deixen d’atiar l’odi contra els catalanoparlants i el seu territori.

Dic que són xarlatans perquè exploten la credulitat pública i perquè, fent soroll atacant la catalanitat tota, cerquen la notorietat i la popularitat que no tindrien comportant-te com persones formades a dreta llei i ciència. Fan apologia de la incultura amb el vistiplau i l’encoratjament del poder centrípet, fàctic i no, que els riu les gràcies i els dóna tota la cobertura que precisen per no ser duts a la barra. I es proven a veure qui d’ells la diu més grossa; fer-ne un llistat, més que il·lustratiu, esdevindria penós. Ni que sigui a tall d’exemple, aquesta darrera d’Alberto Boadella, que considera que sense el català “hauríem” (sense especificar qui) estat més feliços.

Probablement ells no saben que ignorar-los sí que enjogassa això que es llisca entre la innocència extrema i el risc més agut i que, per entendre’s, en diem felicitat.