marginàlies

Al pati de l’escola de Bunyola, ahir dissabte horabaixa, es presentà la “Sonata” en quatre moviments d’Antoni Bujosa sobre tres poemes del poeta bunyolí Pere Suau: “A la meva terra”, “Grinyola el dia” i “S’ha brodat una vida”. Bujosa, també de Bunyola, interpretà la composició al piano acompanyat pel violinista Enric Pastor.

El concert estava organitzat per l’Associació Jacques Koslowsky, entitat creada a la vila per difondre l’obra d’aquest crític d’art i pintor jueu nascut a Lituània i que recorregué tot el món per instal•lar-se a Bunyola començant els setanta del segle passat, i que ha acabat, l’associació, programant, a més, cada darrer divendres de mes una activitat sobre qualsevol branca del saber, de la cultura i de la nació.

No deixa de ser altament suggerent –i molt voltaic!- sentir la veu i els sons de la teva terra, penetrada en el talent creatiu de dos convilatans, a la pròpia vila. I encara més en un recinte, l’escola, pensada i aixecada per Guillem Fortesa en temps de la República perquè fos signe viu i permanent de llibertat.
La Sonata d’Antoni Bujosa, per mi, es fa fort en aquests versos del poema “A la meva terra”:

A la meva terra, el foc té color de pell de dona
i les aixades no xapen les pedres,
ans al contrari, les besen,
i el bes es fa solc i el solc es fa fruit
i el fruit es fa desfeta fam a les dents del meu poble.

Així, el piano, a la Sonata, és el poeta que es vincle i es revincla dins i sobre una terra empobrida, massa pics sotmesa, i el violí s’aixeca d’aquesta tensió passional per marcar el solc dels somnis sobre l’esquena afeixugada del poble que té les forces justes per redreçar-se i empaitar els colors propis de l’alliberament. Passam amb fermesa de la introspecció, de la reclinació, amb el piano exercitant-se de debò, a l’esclat exigent de l’energia que es congria en la tenacitat dels rebels i seguidors de la utopia fent dir al violí que tot és a l’abast si la voluntat acompanya. Arrel, roca nua, sol rabent com a pòsit i ferment de passió per la terra, per l’afermança de la nissaga, dels noms que conformen la vila.

Bon treball. Llàstima –ho he de dir- que el pati escolar de Fortesa no permetés sentir com cal el violí.