L’horabaixa de dia 15 de juny de 1715, les tropes borbòniques comandades per Claude François Bidal D’Asfeld, el genocida de Xàtiva, arribaren a l’objectiu decidit per Berwick, Felip V i Lluís XIV. Aquella nit, a Cala Llonga, Cala Ferrera i Cala Figuera, va desembarcar la infanteria, la cavalleria i l’artilleria. L’endemà, dia 16, a l’horta
En aquesta geografia que defuig la negror que anuncia tempesta hi manca un riu en tram rebel que remoregi a plena consciència. Hi manca l’aigua que diu a través de l’escuma. I els còdols dansaires i els ponts elementals, només per a persones i bestiar. En aquesta contrada pobra en alens i himnes de victòria
Avui, dissabte 13 de juny, és el dia dels batles o batlesses. La constitució dels ajuntaments és la notícia que obrirà tots els informatius si cap calamitat -que ningú no desitja- no ho impedeix. Almenys en el redol que més m’importa no hi ha hagut sorpreses i no han comparegut traïdors per enderrocar, en molts
A les cinc de l’horabaixa, les taules exteriors dels bars de la plaça porticada de l’antiga Casa de Misericòrdia reconvertida en seu de districte municipal, presenten una bona ocupació. Els clients no sembla que tinguin cap pressa i fa la impressió que vulguin amortitzar amb força temps mort el preu exagerat de les begudes. El
Els camps heretats l’amor criden i canten mentre serveixen el vi dolç de la llengua als arbres i a les roses. Una tempesta d’ulls apaga l’incendi voraç de la pell. Qui atendrà les cremades? Qui fecundarà la carn? La memòria dels vilatans és magra: no arriba als dies en els que llur pobresa no era
José Ramón Bauzá Díez, madrileny de naixement i marratxiner d’adopció, pot anar on li plagui sense donar cap explicació a ningú; el president del govern de les Illes Balears també, però la seva activitat ens compromet a tots, raó per la qual les seves presències i absències poden ser criticades. Ahir, segons una nota de
L’Obra Cultural Balear, en un comunicat emès avui, lamenta que cap membre del govern en funcions de les Illes Balears assistís ahir a l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes concedit al campaner, Joan Veny i Clar. No assistint-hi, el govern bauzanista demostra clarament que segueix instal·lat en la catalanofòbia, menystenint la
Amb la ressaca de les celebracions del triplet blaugrana que ha encès tantes admiracions, avui al Palau de la Música, Òmnium Cultural lliurarà el 47è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Joan Veny i Clar, campaner il·lustre, eminent llustrador dels nostres mots que s’escampen de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Un
Ahir en el Parc de la Mar l’exèrcit espanyol hi plantà mitjans i materials bèl·lics amb la intenció “d’apropar a la ciutadania la realitat de la Defensa Nacional”, com diu el periodista d’un diari ciutadà que dedica gairebé una pàgina sencera a donar compte d’aquest acte. Les majúscules inicials dels dos darrers mots del paràgraf
A l’hora de configurar majories per governar, se sol parlar de signar pactes de governabilitat, expressió honorable i justa. Però, ai las!, hi ha paraules que feim pesar més del que pesen i ara sembla que, en les trobades per mirar de mancomunar les línies del futur govern de l’arxipèlag, no es vol incloure la
En Gostí -nom de rondalla, evidentment- m’ha trobat que acabava de fer el cafè al bar acostumat amb els companys de feina. És cridaner de mena i jo sempre el reprenc perquè la madona no el vol allà i si, a sobre, fa escandalera, el renya amb paraules gruixades i parlant més fort que ell,
El primer dia de maig d’enguany, en aquest bloc vaig publicar un apunt sobre Can Alcover, espai de cultura (http://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=270623) en el que en destacava el seu paper de baluard de civilitat i cultura que significa i dignifica d’allò més Palma. Ahir, en la inauguració de l’exposició, preparada pels Docents desConcertats, “El Govern del disbarat”
L’Assemblea de docents desCONCERTATS ha preparat aquesta exposició que ja es va poder veure durant uns pocs dies al Museu de Sa Jugueta de Palma. Es tracta d’un recull de les caricatures i dels dibuixos que s’han anat fent durant aquests anys de lluita conjunta contra les polítiques absurdes del govern Bauzá. Degut a l’èxit
N’Eugeni fa sis anys que viu a Can Gazà i en fa un grapat que no se’n surt: començà per un càncer de gola que forçà una laringectomia i ha acabat amb un càncer de pulmó que el té retut a pal·liatius de l’Hospital General. La vida no li ho ha posat gens fàcil i
No tinc tirada per les dunes: l’arena m’entra a la boca, Tot és una esmussada que no em deixa ser liquen. Tot està per fer i per perfer la resta. Refer el fet ens cal mentre l’amor va fent-se i la guerra es dessagna.