marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de juny de 2015
0 comentaris

ALLÒ QUE DIU EL SHAKUHACHI

Feinejava, com cada diumenge que la son el desvetlla més prest del que voldria, omplint bosses amb papers per llançar al contenidor corresponent, quan el sorprèn la melodia d’un shakuhachi. L’emissora de música que sol seguir quan té temps ha decidit, amb el diumenge acabant d’estrenar la llum, celebrar l’entrada de l’estiu amb una selecció de música tradicional indonèsia.

De cop, aquella mena de plany de bambú, el pren i l’estaca davant la finestra de l’estudi que secreteja amb l’aire endiumenjat. Segueix perplexament les vies que li obre en l’entremaliadura cervellera el so de la flauta oriental que, en segons quins passatges, li recorda la veu en tristor de la balena, que travessa l’aigua i podria trepanar la pedra, si volgués. I en sortir d’aquesta mar plena de boques d’éssers marins de tota mena que diuen l’impossible, es fa selva endins sense necessitat de matxet per seguir el cant del més petit dels aucells asiàtics que li recorda que Vietnam encara fa olor de napalm i de carn humana vexada i cremada a la mala. I amb la referència a aquest horror, el shakuhachi li recorda el poema “Apocalipsis” d’Ernesto Cardenal que comença:

Y HE AQUÍ / que vi un ángel / (todas sus células eran ojos electrónicos) / y oí una voz supersónica / que me dijo: Abre tu máquina de escribir y escribe / y vi como un proyectil plateado que volaba / y de Europa a América llegó en 20 minutos / y el nombre del proyectil era Bomba H / (y el infierno lo acompañaba)”.

I tanmateix, el shakuhachi vol celebrar com cal l’entrada de l’estiu, aviat abandona els incendis i, sense deixar el poeta de Nicaragua, li xiuxiueja un altre poema seu als antípodes de l’apocalíptic ressenyat: “Nindirí”:

Nindirí es una ciudad sin casas ni calles. / Desde lejos sólo se miran las cúpulas de sus árboles. / En vez de cuadras con casas son huertas y jardines; / y sus calles sin aceras, como caminos simétricos / entre fachadas de flores y de árboles frutales”.

I sabent que el vol ha d’acabar sent molt plaent, apuja el to, el shakuhachi, per dir com cal els tres darrers versos de Nindirí:

-Y de pronto me he acordado que estamos en junio / y que allá en Nindirí ya llegaron las lluvias / y me imagino la plaza con los malinches en flor”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.