Avui, divendres, 16 de gener, a Can Alcover-Espai de Cultura, s’ha fet la roda de premsa de presentació del darrer Sant Sebastià Literari d’aquesta legislatura. L’activitat, impulsada des de fa tres anys per l’OCB, l’AELC i el PEN Català, va néixer per a protestar contra la castellanització dels Premis Ciutat de Palma impulsada per l’equip
L’OCB de Manacor i “Xítxeros amb empenta” convoquen el VII Concurs de Micrometratges Cine Goya, una convocatòria oberta a tothom i a totes les edats. Es poden presentar tants micrometratges com es vulgui, però només es podrà optar a un sol premi. La durada del treball ha de ser d’un màxim de 2 minuts. El
Diu l’impresident Bauzà que, a les illes Balears, “o hi ha un govern amb majoria absoluta del PP o res”. Considera aquest àugur de panfonteta incapaç de fer-ne una a son endret i de dir res amb dos ditets de front, que repetir per tercera vegada un pacte, “seria el pitjor que li podria passar
“No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda, que si beuen oblidaran les lleis i violaran els drets dels oprimits. Més aviat porteu beguda al qui està perdut, vi al qui viu en l’amargor: que begui i oblidarà la misèria, ja no recordarà la seva
Es pot parlar molt i espès de com batega el sentiment nacional del mallorquins. Podem avaluar i esplugar amb més o menys exigència la programació que es desplega al voltant de la llengua, la cultura i el país. Allò que no podem negar és que, malgrat que no apareguin de forma destacada en els mitjans
La vall de Biniforani (de l’àrab banī fulānī ‘fills d’En Tal’, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear), a Bunyola, és un indret prodigiosament bell, que captiva perquè sembla com si la poguessin prendre amb les mans en conca. Avui, a ple dia, amb més calor que la que reclama el gener de sant Antoni, la piuladissa de
Es passà gairebé tota la vida cercant un què, quelcom sense figura ni sentiment ni nom; una energia capaç de trobar un pany per a qualcuna de les claus del manyoc que traginava des que va néixer a l’esguard de l’àvia, que li endevinà la faç que tindria en fer els noranta-nou anys i un
Que les festes de sant Sebastià de Palma són qualsevol cosa menys la veritable festa major que es mereixen els palmesans, poca gent ho posa en dubte. Que són les festes de l’Ajuntament de Palma que segueixen els Reis i sant Antoni, una certesa aclaparadora. Ja fa uns anys que van sorgint iniciatives que pretenen
Avui som Charlie Hebdo, de cor i de ràbia. Si matar perquè sí no té qualificatius, matar per un déu o succedani admet els més abominables i encara farem curt. Em repugna qualsevol execució, es digui pena capital o assassinat pel motiu que sigui. Amb la vida no es paga res; s’apaga tot. Si, a
Com podem canviar la societat per fer-la justa, lliure i solidària? Com podem posar fi a l’hegemonia de la dreta? Com podem crear una majoria social a favor de polítiques profundament esquerranes i transformadores? Com hauríem de conformar-la? Com s’hauria d’estructurar i organitzar? Quins eixos de treball comuns s’hi haurien de prioritzar? Quin rol hi
Cada dia pren la camada que mena al bosc per cercar records ben conservats en ambre, la seva manera de veure que la mort és una estructura mineral, com els trilobits, i la vida el desig d’un núvol de ser pluja que cau menuda sobre la clepsa dels antulls.
A les 10 del matí, els carrers ciutadans que volten sant Francesc i santa Eulàlia mantenien els colors matiners ben vius. La llum hi entrava neta. Feia goig passejar-hi sense cap pressa i hom tenia la sensació que a qualsevol moment voltaria cantó un canonge fent voleiar la capa o una minyona de casa bona
Per a l’almoinera, avui, diumenge de tendes obertes perquè demà arriben els Reis i sempre n’hi ha que esperen a escriure la carta en el darrer moment, no ha estat gaire propici: 12,32 euros, una misèria si comptam la gent que omplia el carrer comercial i les dues misses dominicals que ha seguit des del
He sojornat uns quants dies “En el feu de l’ermitatge”, de Miquel Bauçà, guiat per la seva cornella i en retorn esgarrinxat i encativat ensems per la seva genialitat, per la incomoditat que provoca i per la bellesa extrema amb la que s’expressa i deixa com a penyora. Tant si rondalleja com si construeix somnis,
Compartir migdiada, cor amb cor, amb en Pau, setze mesos pletòrics de marraneria, és una sensació difícilment superable en intensitat. I si, a més, esguarda el descans un quissó bord, vull dir un ca genèric, de marca blanca, en Panxo o en Tronxo, segons sigui la madona o el cuidador qui el cridi, d’edat incerta,