marginàlies

Diu l’impresident Bauzà que, a les illes Balears, “o hi ha un govern amb majoria absoluta del PP o res”. Considera aquest àugur de panfonteta incapaç de fer-ne una a son endret i de dir res amb dos ditets de front, que repetir per tercera vegada un pacte, “seria el pitjor que li podria passar a la societat”.

El “res” impresidencial significa que si ell i els seus no governen, les Balears serien –seran- el més semblant a un desert sense cap oasi, una manera molt poc reeixida de menysprear qualsevol opció política que no sigui la seva. De fet, del menyspreu, de la desqualificació i fins i tot de l’aversió, Bauzá n’ha fet estendard polític.

Tanmateix, repassant a l’atropellada la legislatura que està a punt de finir i les dades que l’estalonen, aquest pit megarquial que treu Bauzá no és més que una estafa. Econòmicament, els sous dels balears estan per sota de la mitjana estatal, talment com les pensions. I els índex d’atur, per sobre d’aquesta mitjana. Si es pogués mesurar i posar nota a la precarització laboral balear, seríem els primers amb diferència, sens dubte. L’espoli fiscal no és que hagi minvat en el bauzanisme rampant, sinó que ha augmentat. Quant a l’educació, no cal insistir en la destrucció imposada pel fanatisme bauzanenc. Sanitàriament han continuat les retallades que han abocat la sanitat pública a una precarització tan vergonyant com injusta. I pel que fa a la política social, ha reinstaurat la beneficència i el descompromís amb les persones que més dificultat tenen per no perdre el ritme social, des de les diferents físicament o mental, a les diferents socialment.

No entrarem a precisar la seva política lingüisticocultural perquè, sens cap mena de dubte, entra de ple en el lingüicidi i en el genocidi cultural. A nivell de país, ha imposat l’assimilació castellana en tots els ordres i ha penjat la llengua que parlam a les Balears, que no és altra que la catalana, en un letal amorfisme, per usar una expressió molt més amable que les que usa ell en públic i en privat. A més, amb una descaradura estratosfèrica, ha instaurat l’elogi a la ignorància i a la incultura.

Per tant, no diu gens bé sa guitarra en el bauzanisme. I ja que ell parla com els seus padrins, deu saber què significa aquesta expressió. I si no ho desconeix, sap on ha d’anar per saber-ho.