marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 de gener de 2015
0 comentaris

EN EL FEU DE LA CORNELLA

He sojornat uns quants dies “En el feu de l’ermitatge”, de Miquel Bauçà, guiat per la seva cornella i en retorn esgarrinxat i encativat ensems per la seva genialitat, per la incomoditat que provoca i per la bellesa extrema amb la que s’expressa i deixa com a penyora.

Tant si rondalleja com si construeix somnis, Bauçà galteja, desafia, atrau, magnetitza, desarma i desconcentra. Mai no dubta a posar el dit, la mà i el vocabulari dins qualsevol nafra per furgar-hi, per constatar la textura del dany, de la malaptesa, de l’estultícia i de la ignorància; per desemmascarar el poder i els estralls que provoca per tot i on sigui.

Torrencial, volcànic, dens, estilitzat si cal; fugisser, escàpol de la vulgaritat i de la mitjania, engega versos per desbrossar la realitat que ens encotilla, ens constreny i ens aliena. I per acarar-la cal ser valent, tenir coratge i restar calm, en expressions seves.

L’impuls a treure versos de lloc, a descontextualitzar-los, és mal d’aplacar: no són poques les “papallones cabotenques i molles de boca” que et punyen, que t’animen a fer de xafarder o de delator. Tanmateix,  la transcripció d’un dels poemes més bells a parer meu no té aturador. És el 109:

No delegis de delir
la follia que t’habita,
ans aprèn a manejar
aquest foc que t’acompanya
i opera a partir d’ell
i que et reti un avantatge
saborós, suficient
per combatre l’estultícia
del xipòtol que ha jurat
de confondre’t quan et trobi.
No mestallis allò que és
per complet immestallable:
la follia i la bojor.
Assetia’t bé on seguis…

Senzillament excels.

BAUÇA_POETA


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.