marginàlies

Es passà gairebé tota la vida
cercant un què, quelcom sense figura
ni sentiment ni nom; una energia
capaç de trobar un pany per a qualcuna
de les claus del manyoc que traginava
des que va néixer a l’esguard de l’àvia,
que li endevinà la faç que tindria
en fer els noranta-nou anys i un dia.
Tota la melangiosa existència
a la recerca de torrents de lava
per retenir intactes els desitjos
i les terrisses fetes d’alenades
com si s’hagués escapat de Pompeia
i topar-se sempre amb els estugosos
llavis de la tristesa fent de volta
celest i de duana de l’abisme.