Hem de reconèixer que els mallorquins, en posar noms a centres de salut, hospitals i similars, som canalles a bastament o molt de la broma –fàcil o recercada-, si cal ser més precís. Que un centre de salut es digui “s’Escorxador” és macabre, certament. Però el segueix de prop l’hospital “Son Llàtzer”, perquè aquest nom
Enguany, les institucions públiques de l’arxipèlag commemoraran de manera preferent els set-cents anys de la mort de Ramon Llull -que segons l’eminent impresident Bauzà escrivia en llengua “romàntica”- i els cent de la mort de Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, arxiduc d’Àustria i príncep de Bohèmia, d’Hongria i de la Toscana, poca broma. No cal dir que
No dir cap nom, ni tan sols el del porc; ni treure’n per fer befa de ningú, Ni dir per dir, enc que sigui de passada. Ni parlar entre dents, ni de nas, ni en plata. Parlar granat és desaconsellable, parlar al cor és com fer retxes dins l’aigua i en castellà sols les perdius
Guillem d’Efak escriví sobre un poeta que anava en bicicleta: Un dia jo somiava / i el meu somni se va tòrcer; / la meva terra és esclava / i he perdut tota la força. / Si ens han estroncat la saba / i la sang torna lleixiu / més val que ens duguin ara
Sempre serem allò que mai no hem estat ni estam en condicions de ser. No deu ser així, recapacita el malalt: mai no serem allò que desitjàvem ser ni el que ens convenia ser per simples raons de supervivència. Ara sí, contesta al metge jove que té la circumspecció de vell, que li torna a
Les llums que dibuixen formes estranyes i gens amatents en la nit ciutadana, pampalluguegen sense necessitat i costa de creure que alguns espavilats les vulguin fer passar com la línia del cel. El seu tremolor no és d’empegueïment, d’al·lot pucer, sinó d’arrogància i de supèrbia. No hi ha necessitat de voler desafiar la fosca protectora
En els hospitals, on solen raure els ensurts de la vida, el temps perd els papers i per això l’han de monitoritzar. Tampoc no ni hi ha espai per a la poesia. Allí, la sang cedeix el pas al sèrum preparat pels nous xamans. La intimitat no té cap valor, o el té molt relatiu:
Els llonguets d’adopció –els que vivim a Palma sense ser-ho- també sabem fruir els carrers més cèntrics de Ciutat i en coneixem la llum i l’aire que hi corr a diferents hores de distints dies. I reconeixem que encara és una ciutat vividora i ho podrà seguir essent si som capaços de mantenir ben musculat
L’Institut d’Estudis Eivissencs, entitat que nasqué amb la finalitat de protegir el patrimoni natural i cultural de les Illes Pitiüses (vindicant en primer lloc la llengua pròpia, el català), manté una postura molt crítica amb les obres projectades i que ja s’executen al port d’Eivissa. Per això, ha emès el document següent que bé mereix
El Papa Francesc informà fa poc que la propera tardor, a Filadèlfia (EUA), en el decurs de la Jornada Mundial de la Família, canonitzarà fra Ginebró, o Juníper Serra, o Miquel Josep Serra i Ferrer, que va ser el nom que posaren a aquest franciscà, petrer insigne, quan va néixer. Si l’anunci d’aquesta canonització agradà
Si hom llegeix que algú s’ha hagut d’enfrontar a frens a la llibertat d’expressió, de pensament i de creació, pot deduir que es tracta d’algú que se les té amb un poder gran, molt gran, que li ha plantat la sola de la bota davant la cara, donant-li a entendre que és un insecte a
La pluja prima reclama braser i la vida atònita crea els déus que el tirà imposa amb satisfacció. Riu el gos havent dinat i la monja renyada per la mare superiora per somniar éssers alats que l’estimen. Els ulls de la bella no callen mai perquè el silenci ofèn i inquieta, i la veu acompanya
Des de fa un temps, per les vies que han obert les xarxes socials, s’han estès localismes lingüístics que faríem bé de seguir usant i no sols per conservar aquest tresor immaterial que ens convé conservar, sinó per refer les males relacions que, ara mateix, mantenim amb la llengua que ens identifica. A Bunyola, el
Avui diumenge, al vespre, començarà la “Llonguetada”, una iniciativa de les “colles llonguetes” que reivindiquen aquest panet per dotar de caràcter autènticament ciutadà les festes de Sant Sebastià, patró de Palma. Per això, demanen que s’engalanin els carrers, bars, seus d’associacions i altres llocs de reunió amb el color groc, el color de la festa
Els gegants de Santanyí i contrada, en Bernat Cincclaus i na Maria Ramis, han presidit les beneïdes de sant Antoni de s’Alqueria Blanca. Aquest estiu farà onze anys, aquesta parella de gegants, que fan tres metres cinquanta d’alçada i pesen trenta-dos quilos; excel·lent proporció. Feia goig el pom de flors fresques de na Maria i