marginàlies

Avui som Charlie Hebdo, de cor i de ràbia. Si matar perquè sí no té qualificatius, matar per un déu o succedani admet els més abominables i encara farem curt. Em repugna qualsevol execució, es digui pena capital o assassinat pel motiu que sigui. Amb la vida no es paga res; s’apaga tot. Si, a sobre, es mata per un dibuix que fa riure o per una paraula juganera que encén somriures i espavila la pensa, la sang vessada és ànima vexada.

I avui també -salvant totes les distàncies- de cor i de ràbia som un “encausat de Bunyola”, un dels quatre joves que varen ser detinguts a la mala per la Guàrdia Civil el capvespre de dia 28 de maig del 2012 a l’estació d’aquesta vila, mentre esperaven l’arribada de l’impresident Bauzá, que no arribà mai. Dos anys i vuit mesos després d’aquest abús d’autoritat, la Fiscalia reclama un any de presó per a cada un per, presumptament, incitar a la violència. Diu que els quatre «van portar la iniciativa de la protesta» i «van participar de forma notòria i activa» en els fets, «animant a la massa congregada, incitant a la violència, negant-se a desocupar la via pública davant els múltiples requeriments dels agents, insultant la força actuant cridant feixistes», llançant «crits a favor d’ETA i resistint-se a ser retirats de la via pública amb el pretext de tenir dret a protestar».

D’aquestes delirants conclusions fiscalianes m’irrita especialment la qualificació de “massa congregada”, com si fóssim pasterada de ciment, els centenars de persones assenyades, responsables i respectables que a a la plaça esperàrem inútilment i casserola en mà l’arribada del pitjor president que han tengut mai les illes Balears.

Tanmateix, com es diu en el manifest de suport als encausats, cap dels quatre “havia fet cap acte de violència ni cap il·legalitat. Simplement eren allà, feien part de les desenes de persones que hi eren, i participaven de la reivindicació popular, i res pus”. I així va ser.